Han passat cinc anys des d’aquell març del 2020 que ho va capgirar tot. La població va haver-se de tancar a casa, sortint als balcons cada vespre a aplaudir als que tenien cura dels malalts. Tots vam confiar que, d’aquella crisi, en sortiríem més forts i amb un sistema sanitari més preparat. Però avui, des de SATSE Catalunya, ens preguntem: què hem après realment?

La resposta és desoladora. No hem après que necessitem més infermeres per garantir una atenció segura i digna. A Catalunya, la ràtio d’infermeres per pacient segueix estant molt per sota de la mitjana europea. Els nostres hospitals i centres d’atenció primària funcionen gràcies a professionals exhaustes, carregades de feina i amb una pressió insostenible. No s’ha fet res per corregir-ho.

Al contrari, els polítics segueixen donant-li llargues a la llei del Pacient. Un text que pretén regular un ràtio adequat a tots i cadascun dels centres sanitaris d’Espanya, assegurant qualitat i equitat a tot el sistema sanitari. Una llei que no arriba, com si la crisi de la covid no hagués estat prou advertència.

Tampoc hem après a valorar les infermeres i fisioterapeutes com es mereixen. Malgrat el seu paper essencial durant la pandèmia, segueixen enquadrades en el grup A2, com si la seva formació i responsabilitat no fossin equiparables a altres professionals sanitaris. Es referien a nosaltres constantment com a "herois", però a l’hora de la veritat, aquest reconeixement s’ha quedat en paraules buides.

I el que és encara més preocupant: no hem après a respectar els qui ens cuiden. Les agressions als professionals sanitaris estan disparades. A Catalunya, el 84,2% de les infermeres afirma haver patit algun tipus d’agressió a la feina. On és la protecció que ens havien promès?

No podem seguir així. No volem més promeses, volem solucions. Perquè els aplaudiments ja fa temps que es van apagar, però la nostra lluita continua.