Acabo d’acomiadar el cos de la meva mare, el seu cap l’hem anat perdent a terminis. Què diferent és tenir un familiar amb una demència senil i/o Alzhéimer quan pots comptar amb els serveis excel·lents dels gerocultors i la resta de personal d’un geriàtric con Fort Pienc.

Però concretaré més del personal que tractava directament amb la meva mare. Dedicats, amables, amb un somriure tot i les situacions dures que de vegades han de viure. Aquest personal no està valorat com es mereix. No és possible que les persones que ens ajuden a cuidar el que més estimem: els mestres i els gerocultors, les persones que cuiden de les baules més febles de la societat, estiguin maltractats socialment i econòmica.

Fa anys que he intentat demanar a tots els partits polítics que incrementessin la proporció de gerocultors per resident. He aconseguit bones paraules i, darrerament, una mica més de pressupost. Engrunes. Les empreses que gestionen els geriàtrics ho fan com si fessin obres públiques i/o hotels. No és el mateix, no pot ser el mateix.

Aquest personal és fonamental, imprescindible i no qualsevol persona té el grau d’implicació que demana una feina com la cura de les persones dependents. Si us plau, no us baralleu per burrades, aneu al que és "mollar", com diuen ara. Tenir cura dels que no en poden tenir per si mateixos en fa una societat digna de viure-hi. Altrament, és una fàbrica sense valor afegit, com tant els agrada dir als polítics.