El 12 de maig, moltes empreses públiques i privades de més de 100 països diferents van patir un atac cibernètic de caràcter massiu i mai vist fins ara. Davant d’aquesta situació, un servidor es pregunta el següent: ¿no creieu que en aquesta posmodernitat ultradigital tan tumultuosa i descontrolada l'éser humà posmodern, el ciutadà posmodern, esdevé molt vulnerable? A més, també voldria plantejar la següent interrogació: ¿a aquest éser humà postmodern tan sofisticat, que presumeix molt de tecnologia punta, però que resideix en un món cada dia més inhòspit, desequilibrat, despersonalitzat, sense identitat i en una societat amb unes diferències socials abismals, no creieu que se li fa molt més costerut poder aconseguir un mínim benestar social, amb la qual cosa l'accés a la felicitat humana esdevé una autèntica utopia? Atenció: que quedi clar que no em considero un pessimista; simplement plantejo dues interrogacions de gran actualitat.
Entretots