Si hi ha una tradició nadalenca que ens fa sentir orgullosament catalans i, alhora, genera més desconcert entre els visitants forans, és el tronc de Nadal o Tió. Pensem-hi un moment: convidem els nens a alimentar un tros de fusta amb barretina durant dies perquè el 24 o el 15 de desembre puguem colpejar-lo amb un bastó mentre li cantem una cançó i, com a premi, ens "cagui" regals.

Intentar explicar aquesta tradició a algú de fora és una experiència hilarant. "Ho sento, què fa exactament aquest tronc?", ens pregunten, amb la mateixa cara que si els haguéssim parlat d’un ritual màgic. Però la realitat és que el Tió té una lògica meravellosa: ens recorda que el Nadal és màgia, absurditat i, sobretot, diversió.

El moment clau és quan els més petits descobreixen que darrere del miracle hi ha algú col·locant regals sota la manta. És com si haguessin desxifrat un misteri universal, però, alhora, mai perden la il·lusió per la cerimònia.

Així doncs, aquest Nadal, reivindiquem amb orgull el nostre estimat Tió. Perquè en un món cada cop més globalitzat, conservar una tradició tan única com aquesta és un regal en si mateix. I, qui sap, potser el pròxim any tindrem turistes d’arreu del món cantant el 'Caga Tió' als salons de casa seva.