Malgrat la immensament dolorosa derrota i eliminació del Barça a la Champions davant del poderós París Saint-Germain, he de dir, com a seguidor barcelonista de tota la vida, que ha sigut de les vegades que m’he sentit més orgullós del meu equip.

Res a veure amb aquelles altres -aquestes sí- vergonyoses eliminacions com va passar a Liverpool o Roma, enmig de la impotència i la rendició claudicants més absolutes. A Montjuïc no; aquí van lluitar amb valentia i urpes fins al final i amb clares ocasions per empatar l’eliminatòria quan ja estaven perdent 1-3, fins al fatídic i maleït 1-4 final.

Però varen caure amb tota la dignitat i amb el cap ben alt! Visca per tots ells i, especialment, per aquells que estan cridats a ser el futur del nostre club: amunt Cubarsí, Pedri, Lamine, Fermín, Gavi... I amunt Barça. Gràcies a tots vosaltres per fer-me reviure el sentiment i l’orgull de ser culer.