Vull parlar d'una cosa que m'indigna molt, moltíssim. La relació entre els telèfons mòbils i el teatre.

Últimament a totes les obres que he vist, amb molt lleugeres excepcions, he sentit trucades de telèfon, alarmes de mòbil o pantalles enceses en mig de la funció per tal de consultar el Whatsapp. Sí, encara que no ho sembli i s'amaguin el telèfon sota la jaqueta una pantalla encesa molesta molt, sobretot al públic que està darrere.

La setmana passada, el tema ja va passar a nivell extrem. El dimecres 21 de juny vaig anar a veure 'El Preu' a el teatre Goya i durant la funció, els telèfons no van sonar ni una ni dues vegades sinó fins a tres vegades, i de forma tan exagerada que els actors van haver d'aturar durant ben be un minut o dos l'escena. Això sense comentar que la senyora del meu costat va encendre la pantalleta per consultar el telèfon un parell de cops.

Ens recorden una vegada i una altre que parem els telèfons mòbils abans de l'espectacle, però ni així. I jo em pregunto; ¿per què som tan mal educats i incívics? ¿Per què la gent paga una entrada al teatre, que no son precisament barates que diguéssim, per passar-se mitja funció pendent de l'smatphone?

Des d'aquí un aplaudiment de tot cor per el tres gran actors que estaven sobre l'escenari i que malgrat la indignació, que se'ls veia a la cara, van seguir amb la funció com a enormes professionals que són.

I a el públic, a aquells que omplim les sales, provin un dia de desconectar el mòbil, però a fer-ho de veritat, no a posar-lo en silenci. Provin a apagar-lo del tot. Jo fa un temps que ho faig i sabeu qué, estic totalment tranquil·la de que el meu mai sonarà. I quan el torno a encendre no s'ha acabat el món ni res, simplement he gaudit de un parell d'hores de bon teatre.