La recent apagada general que hem viscut ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat com a societat altament tecnificada. Durant una llarga jornada sense electricitat, moltes persones no sabien què fer ni com reaccionar davant la manca de llum, comunicació, transports públics i de la impossibilitat de fer servir els sistemes de pagament electrònic.

Aquest fet hauria de fer-nos reflexionar. Més enllà de la molèstia i la incomoditat, és un toc d’alerta que evidencia la manca d’un protocol clar i accessible per a la ciutadania. Què hauríem de fer si aquesta situació s’allargués dies? Com es garantirien els queviures, els serveis bàsics o l’atenció sanitària?

És cert que com a ciutadans podem prendre precaucions: tenir llanternes o espelmes a casa, una ràdio amb piles o guardar una certa quantitat de diners en efectiu. Però no és suficient. A escala nacional i europea caldria establir un pla específic, pràctic, realista i, sobretot, compartir aquestes mesures amb transparència amb tota la ciutadania.

Aquesta experiència ha estat un gran inconvenient, sí, però també pot ser una oportunitat. Una oportunitat per exigir a les administracions que prenguin mesures previsores, solucions alternatives i que defineixin també protocols amb claredat i responsabilitat.