Després de cinc anys, deixem l'Hospital Sant Joan De Déu de Barcelona, on queda la nostra segona família.
Entretots
No tenim paraules per expressar el nostre agraïment pel vostre afecte i atenció, per la vostra professionalitat, pel vostre afany de fer-nos sentir bé en uns moments tan difícils, pel vostre etern somriure i, sobretot, per la vostra gran humanitat.
Volem donar-vos les gràcies a tots, als doctors Javier Martín, Pinillos i Pujol, als doctors Tarrado, Saura, Palazón i a tot l'equip de cirurgia, a les nostres infermeres Jessica, Lorena, les Carmens i tantes més que ens han cuidat; a la nostra estimada Chelo, a l'assistència espiritual, a Ramón l'assistent social, a tants doctors i doctores que han passat per la nostra habitació; a la tribu d'assistents que sempre els acompanyen, al personal de quiròfan, a la patrulla canina, als professors, a la doctora Zacaries i a Palmi, a l'equip de l'UCI; als Pallapupas, HelloKiti i Gasita; a l'equip de rehabilitació, a les senyores de la neteja.
Gràcies als beneïts voluntaris, a les noies del bar, a les monges de l'Ordre, al personal administratiu, a Port Aventura, a l'equip directiu de l'hospital i a tantes, tantes persones que gairebé sense conèixer-nos ens han ajudat tant.
Gràcies també a Barcelona i la seva gent per acollir-nos: Mònica, Nacho, Susana, Roser, Juanqui, Alejandro, Nuria, a ACCU Catalunya, Jacky i tants altres.
Avui el Mario és ja un jove estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona, segur de si mateix, superant la seva malaltia dia a dia i amb un gran futur al davant. I això ho heu aconseguit entre tots vosaltres.
Moltes gràcies per tot i per tant.