Ekaizer, sobre l’excomissari: «Villarejo és un agent del Partit Popular».

Un tauler d’escacs i tres rostres. L’exministra Dolores Delgado, el fiscal Ignacio Stampa i l’antic comissari José Manuel Villarejo. Són els protagonistes del nou llibre del periodista Ernesto Ekaizer, ‘Operación Jaque Mate’ (Ediciones B); conformen un triangle gens amorós emmarcat en un entramat de corrupció política, policial i empresarial conegut com a cas Villarejo. En aquesta partida hi ha moltes més fitxes, algunes movent-se a l’ombra. I com que la trama és gegant, Ekaizer va decidir posar el focus en com van fulminar Stampa, el jove fiscal que va acabar fora d’Anticorrupció per intentar anar fins al fons dels tèrbols negocis de Villarejo. Li van encarregar que investigués l’exagent pels seus encàrrecs d’espionatge, però li van obrir unes diligències per revelació de secrets. Era clar, diu Ekaizer, «Villarejo és un agent del Partit Popular». El veterà periodista, una de les principals firmes d’EL PERIÓDICO, va explicar els secrets de les diferents trames recollides en aquest volum –543 pàgines, que inclouen transcripcions d’algunes gravacions del singular expolicia– a l’auditori de l’editorial Penguin Random House, a Barcelona, acompanyat per Martín Rodríguez Sol, jurista i fiscal, i el director d’aquest diari, Albert Sáez. Mitja vida gravant Es coneix que Villarejo fa gairebé mitja vida que grava les seves converses amb polítics i diferents personalitats públiques, però el principi del seu final com a espia «sense glamur» es remunta a fa una dècada. Ekaizer va voler posar en context els assistents recordant que durant la presentació que el maig del 2011 va sorgir l’anomenat moviment 15M, entre altres coses per promoure una democràcia participativa que superés el bipartidisme històric del PSOE-PP, una cosa que no feia gaire gràcia als populars, llavors al capdavant de l’executiu. Un any després, Catalunya també plantejava un ‘problema’ per al Govern central al qüestionar la unitat territorial. Però la veritable bomba de rellotgeria la tenien a casa: «El tresorer nacional del PP [Luis Bárcenas] tenia més de 48 milions d’euros a Suïssa, una fortuna, i també molts papers sensibles sobre Cospedal i Rajoy», va recordar el periodista, que fixa en aquest moment «la llavor» de l’operació parapolicial d’espionatge amb caires «grotescos» –amb referència a l’episodi del segrestador disfressat de cura– per recuperar tots aquests papers compromesos. «Això no eren clavegueres –va continuar–, el Govern va convertir el ministeri d’Interior en un braç polític del PP». El comissari jubilat va ser detingut el novembre del 2017 per la Unitat d’Afers Interns de la Policia Nacional acusat d’organització criminal, suborn i blanqueig de capitals.«Tot el que feia era per diners, rendibilitzava el patriotisme. Si seguia els Pujol era per un ànim de lucre, perquè podia treure molts diners amb l’extorsió pura i dura», va afegir l’autor del llibre, que va voler obsequiar els assistents a la presentació amb l’escolta d’un breu àudio inèdit que posava en relleu la tosquedat de l’expolicia. Investigació minuciosa «Estem una mica anestesiats amb tanta informació, perquè és molta», va admetre el també autor d’‘El Rey al desnudo’ (2021) en un moment de la seva exposició. En aquest sentit, Sáez va destacar del periodista especialista en tribunals la seva «gran capacitat per identificar els temes rellevants» en moments de soroll mediàtic. També va destacar la seva «minuciositat» a l’hora de preparar els seus articles, una virtut relacionada amb una altra de les seves màximes virtuts: la seva seguretat. «Fa gairebé dos anys que escriu a EL PERIÓDICO i encara no hem rebut cap querella gràcies, precisament, a la seva extrema minuciositat», va dir fent broma el director. Va recolzar aquesta idea Rodríguez Sol, coneixedor de primera mà de l’anomenada operació Catalunya, i en certa manera també víctima. I és que ell va exercir de fiscal superior de Catalunya i va dimitir el 2013 després que el fiscal general de l’Estat li obrís un expedient de remoció per qüestionar unes informacions aparegudes a la premsa sobre uns suposats comptes suïssos de l’expresident Artur Mas («aquest esborrany de la UDEF no era un text oficial, era un pretext. Feia pudor de delicte de calúmnies», va mantenir el jurista). Segons l’opinió del fiscal «el que explica el llibre és cert», només té dubtes amb algunes «interpretacions d’Ekaizer», ja que posa en cautela tot el que pugui dir un excomissari que va fer «de la mentida una professió», va remarcar. Amb tot, Rodríguez Sol va recomanar la lectura del llibre, que es pot disfrutar com un apassionant ‘thriller’ politicojudicial que demostra (una vegada més) que la realitat supera la ficció. «Aquest llibre evidencia que les clavegueres desgraciadament existeixen i que el ciutadà mitjà no s’assabenta de tot el que passa», va afirmar a l’acabar l’acte una de les assistents, Maria Fusté, jurista retirada, que lamenta que «molts Governs han trepitjat la Justícia». «M’ha encantat la presentació, se m’ha fet molt curta», va afegir un altre assistent, Juan Dimas, lector habitual d’EL PERIÓDICO, que es va emportar a casa un exemplar firmat per l’autor. «Segueixo les informacions d’Ekaizer al diari i espero trobar més informació en aquest llibre», va reblar.

El més llegit