Un mur de la discòrdia als jardins de Julio Muñoz Ramonet

Un mur de dos metres d’alçària separa el carrer de Marià Cubí dels jardins de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Fa anys que alguns veïns suggereixen la substitució de la tàpia per una reixa que permeti contemplar el verd des de l’exterior, una possibilitat descartada per l’Ajuntament de Barcelona –propietaris de la finca des del 2013– principalment «per raons de conservació patrimonial i arquitectònica». «El mur no té cap valor arquitectònic i la reixa ens sembla un bon suggeriment per a un barri vell que permet pocs malabarismes (urbanístics). Volem fer-lo més humà, amable, millorar l’entorn», expliquen uns veïns en una carta enviada a la secció Entre Tots, molestos perquè el mur ha sigut recentment reformat fent cas omís de la seva idea. María Moreno va impulsar aquesta reivindicació el 2016 i amb el temps altres residents es van afegir a la causa. «Tindrem en compte el seu suggeriment» era la resposta repetida una vegada i una altra a l’altre costat del mur, assegura. Al maig, quan el mal estat de la tàpia requeria una intervenció urgent, l’enreixat semblava ser més a prop que mai, explica aquesta veïna de 64 anys al costat de la modernitzada paret. Aquest diari s’ha posat en contacte amb la fundació per conèixer la seva versió, per saber els motius pels quals es va descartar rebaixar el mur (si és que alguna vegada van tenir aquesta opció a sobre de la taula). Respon la directora, Alba Alarcón: «L’interior conté peces catalogades, com un lledoner únic a Barcelona, i altres espècies singulars. Ara el que es pretén és catalogar aquest jardí històric en el seu conjunt i el mur persegueix precisament preservar-lo al màxim perquè així ho van suggerir en el seu moment els experts consultats», explica Alarcón, en el càrrec des de juliol del 2022, quan les obres de rehabilitació del mur ja estaven adjudicades a l’empresa BIMSA. «Un alt nivell de fragilitat» Aquests jardins, dissenyats per Jean-Claude-Nicolas Forestier a principis del segle XX i reformats anys més tard per Joan Mirambell i Ferran, ocupen una extensió superior als 3.500 metres quadrats. Els experts entenien, prossegueix la directora, que eliminar el mur i obrir-lo més al barri «en podria afectar la vegetació i alterar l’ecosistema». En aquesta mateixa línia, un cartell a l’entrada diu el següent: «Concebut per ser d’ús privat, té un conjunt de característiques que fan que mantingui un alt nivell de fragilitat i que impedeixen que el seu ús sigui com el d’altres jardins dissenyats per ser d’ús públic». Així mateix, no només es tracta d’una conservació patrimonial, continua, sinó també de l’ambient al seu interior. «Al barri de Galvany hi ha molt pocs espais verds, per això aquest jardí és tan valorat pels veïns. Aquí troben un racó de pau. Si es retiren els 20 metres de mur, amb tot el trànsit que envolta el recinte, perdrà tot el seu encant», afirma la directora de la fundació. Els veïns d’aquest espai singular obert de 10 del matí a 20 de la nit, per la seva banda, no estan del tot conformes amb aquesta resposta. Al carrer de Muntaner el trànsit és molt més intens i el mur és molt més baix, replica la lectora. «L’ajuntament ha afrontat un objectiu impensable: canviar el pla Cerdà implantant les superilles per fer una Barcelona més verda i amable. ¿Aquest mateix ajuntament perd l’oportunitat de fer caure un mur per compartir el verd de la fundació i crear un espai més humà de manera natural, protegit de l’exterior per un mur vegetal?», es pregunta Moreno, que sospita que al final tot es redueix a una qüestió econòmica: es va optar per l’opció més barata.

Un mur de la discòrdia als jardins de Julio Muñoz Ramonet

Un grup de veïns protesta per la restauració d’un mur de dos metres que els separa dels jardins de Julio Muñoz Ramonet.

Fundació i ajuntament van descartar substituir la tàpia per una reixa «per raons de conservació patrimonial i arquitectònica».

El més llegit