Aquest 2022 acaba preludiant artísticament parlant el que arribarà el 2023 a Espanya:l’any Sorolla(1863-1923). És el museu estatal que gestiona la seva casa museu a la capital el que n’ha donat el tret de sortida amb una exposició que emmarca molt bé el que serà la seva producció: ‘Orígens’. I és que tot artista, sobretot els bons, tenen un profund coneixement de la història de l’art precedent, estudien i s’inspiren en els grans mestres per, partint d’ells, fer una cosa nova. Joaquín Sorolla no havia de ser menys. I és que, per donar bons fruits, fa falta enfonsar les arrels en un bon substrat. La còpia d’obres de grans artistes va ser una constant durant tot el segle XIX. Són molt interessants les llistes de pintors i escultors que demanen accés als grans museus per poder reproduir, de primera mà, aquestes grans obres. El Museu del Prado conserva aquestes llistes que permeten comprovar com noms que ara són molt coneguts van començar amb humilitat a prendre lliçons dels grans. Això, que sembla extraordinari, en realitat és l’habitual entre els grans artistes des de l’antiguitat. Miquel Àngel, Bramante i Bandinelli estaven prenent apunts i copiant el grup escultòric del Laocoont; Rubens està demanant permís a Felip IV per copiar els ‘tizianos’ que tenia a la col·lecció reial durant el seu viatge a Madrid, el 1628; i Goya dibuixa Velázquez, per posar tres exemples eloqüents del que significava l’estudi –ja que això era copiar un mestre–, aprendre d’altres grans artistes.