Tenir fills via Tinder: l’últim (i absurd) crit de la maternitat

Criar, educar, cuidar, tutelar i acompanyar el teu fill és, possiblement, el treball més dur del món. No està pagat. En ocasions és ingrat. I sempre complicat i esgotador. No et jubiles mai. Per moments, és incompatible amb tenir vida laboral. O social. O sexual. Però que maco és tenir fills, ¿oi? Com presumeixes a les xarxes socials que estàs enamorat del teu nadó. La conciliació no existeix, ens recorda la periodista Diana Oliver, autora de ‘Maternidades precarias’, un assaig fonamental sobre el privilegi i la incertesa que suposa tenir descendència en el món actual. La maternitat i la paternitat no et roba temps, et roba la vida. De l’adolescència en parlem quan vulgueu (i tingueu forces). I tot això en el cas que els teus fills i filles estiguin sans. Si hi ha un problema de neurodesenvolupament, la teva vida serà més complicada encara. En un redoblament de vida irreal, han desembarcat a Espanya plataformes de coparentalitat, el Tinder per tenir fills per fecundació in vitro. Es promocionen com facilitadores d’un model de família «diferent» i amb avantatges. A saber: «Dones solteres que volen ser mares però prefereixen no fer-ho en solitari i homes, la majoria homosexuals, que es posen en contacte amb elles amb l’objectiu de compartir la vida d’una criatura que tindran per fecundació in vitro. La custòdia es regirà des del naixement amb un conveni com el que tindrien uns pares separats». És a dir, entres a la plataforma i busques un possible pare o mare del teu futur fill. Quedes amb ell o ella, vas a fer un beure, un volt i parles sobre com voldries criar el teu fill i amb quins valors. Si finalment decideixes que és el pare o la mare del teu fill, arribeu a un acord, aneu a una clínica de fertilitat i, tatxan, nadó a bord. Cada un té la seva vida i la seva casa, comparteixen la custòdia i a disfrutar del fill. Així de fàcil. Així de fresc. Així de revolucionari. Així de segle XXI. Si la vida en parella i amb fills –quan hi ha amor infinit pel mig– ja és prou complicada, complica-te-la una mica més i acudeix a aquest Tinder de la paternitat. Que modern tot. Que guai. Sempre pensat en el presumpte dret d’homes i dones a tenir fills, un dret que no existeix. L’únic dret que hi ha és el que gaudeixen els nens i nenes. Un client d’aquestes plataformes comenta: «Per posar-te d’acord amb la mare has de tenir en compte: ¿Jo em veig amb aquesta persona d’aquí molts anys?, ¿la veig no com una parella, sinó com una còmplice, una companya? I és que compartirem el més important que podem compartir: un fill o una filla». Se suposa que aquesta persona encara no ha sigut pare. En el moment que ho sigui, comprovarà que existeix l’amor més pur i incondicional. Però que alhora la terra se t’obre sota els peus. Que els fills uneixen les persones és una mentida més de la maternitat de color rosa que ens venen. Els fills separen. I molt. Cal ser un roure per mantenir-se ferm, per continuar estimant-se, per continuar caminant junts, per no rendir-se. Si la vida és dura quan tens fills, s’eleva a la tercera potència quan ho fas en soledat. Les famílies monomarentals tenen un mèrit increïble. Són, de veritat, heroïnes. Amb aquestes plataformes no seràs mare o pare solter, sinó que tindràs una altra persona per compartir ¿el què?, ¿les despeses que provoca un fill? Que ningú vegi en aquest article una defensa de la família tradicional. Res més detestable que arrogar-se el concepte de família, com van fer (i continuen fent) els partits de dreta i ultradreta cada vegada que apunten a escena els drets LGBTI. Un dels primers ensenyaments que vaig oferir al meu fill és que la diversitat i la família són sinònims. Nosaltres, de fet, no som exemple de família tradicional. Però d’allà a tenir un fill via Tinder... Els promotors d’aquestes plataformes expliquen que després que els candidats s’hagin conegut i els dos acudeixin a diverses entrevistes, «si la cosa tira endavant», es firma un acord abans d’anar a la clínica en el qual s’especifiquen quants intents (de fecundació in vitro) estan disposats a assumir, així com les decisions durant l’embaràs i els primers mesos de vida del nadó. Per a un altre article deixarem el remolí hormonal, econòmic, emocional i vital que suposa entrar en una clínica de fertilitat. Perquè de la depressió postpart ja hem parlat (i ho continuarem fent). Tenir un fill és la decisió més important que prendràs en la teva vida. Pren-t’ho seriosament.

Tenir fills via Tinder: l’últim (i absurd) crit de la maternitat

Existeixen plataformes per posar en contacte homes i dones que vulguin tenir un fill per fecundació in vitro i compartir-ne la custòdia (no la vida). Encara que visquem en un món capitalista, tenir un nadó no és un dret. És el treball més dur del món, per més rosa que ens la pintin.

El més llegit