Al mal temps, ¿bon viatge?

El turisme continua sent motor de l’economia espanyola. El PIB turístic del tercer trimestre del 2022 es va situar, segons dades d’Exceltur, en nivells clarament superiors als del mateix període del 2019 (+2,7%), en un escenari, a més, acompanyat d’una creació neta d’ocupació, a causa de l’estrebada de la demanda encallada durant els anys de pandèmia, que ha compensat els adversos condicionants geopolítics i macroeconòmics esdevinguts en els últims mesos. Davant les positives expectatives per al que queda d’any i per a la primera meitat del 2023, la patronal del sector afirma que cal plantejar-se si el turisme viu o no parcialment sa i estalvi en un oasi dels vaivens que, a priori, haurien de minvar el seu consum o ha sorgit un nou turista postcovid, més immune als mals auguris que pesen sobre l’economia. El turisme torna amb força en la recta final de l’any Elena Ridolfi. Docent i coordinadora acadèmica del Màster Oficial en Direcció d’Empreses Turístiques. Especialitat en Turisme Responsable i Sostenible. CETT-UB Segons Exceltur, l’associació que agrupa les empreses del sector turístic a Espanya, la tendència de creixement de l’activitat turística per al tancament del 2022 es mantindrà similar a la de l’estiu. Això és per una «vertiginosa recuperació», amb dades que van vorejar els nivells prepandèmia. Malgrat la situació geopolítica i els nivells d’inflació, l’organització destaca «factors d’impuls», tals com: la recuperació de la mobilitat internacional amb restriccions mínimes, la realització dels viatges pendents que no es van poder fer durant la pandèmia i un calendari laboral propici per realitzar escapades. De fet, els pròxims ponts i festivitats nadalenques compten amb una durada més gran, cosa que alimenta les expectatives del sector turístic i el desig de tornar a viatjar. S’estima que, per a aquestes dates, les destinacions protagonistes seran els espais urbans, que ja proporcionen una oferta turística d’hivern. Algunes d’aquestes ciutats s’han consolidat com a destinacions de Nadal, oferint un conjunt d’experiències turístiques basades en els atractius més emblemàtics, i campanyes promocionals, per reforçar el seu posicionament i atracció turística. Tanmateix, el volum de visitants que conflueixen al mateix lloc per visitar atractius destacats exerceix una pressió constant en espais urbans ja densament poblats sobre els recursos locals que pot generar degradació, increment dels efectes de canvi climàtic i afectar l’experiència turística del visitant. En un context en el qual la població mundial ha atrapat els 8.000 milions de persones, les Nacions Unides, en la recent Conferència sobre el Canvi Climàtic - COP27, posa èmfasi en «la nostra responsabilitat compartida de cuidar el nostre planeta» i la importància de concentrar-nos en el sobreconsum i no només en la sobrepoblació. En aquest sentit, el turisme, que marca el caràcter i l’economia de molts territoris, representa una eina clau per respondre a temes relacionats amb sobreturisme en àrees sobrepoblades i sobreconsum. Amb l’objectiu d’assegurar la compatibilitat entre l’activitat turística i la protecció sociomediambiental, ja són diverses les destinacions que proposen noves experiències turístiques per a un desenvolupament local més sostenible i responsable. En llocs com pobles, espais de natura i fins i tot en contextos urbans de grans dimensions, hi podem trobar exemples virtuosos de turisme, com ara ofertes turístiques lligades a la identitat i valors propis del context. Aquest tipus d’oferta turística permet al visitant, tant local com estranger, experimentar l’essència del lloc en diferents formats. Per exemple, a través d’una ruta o un taller, enfocats a diferents temes com la cultura, l’ambient o la conservació dels recursos locals, passant per situacions socials com la immigració i la igualtat de gènere. Experiències que no es limiten a consumir activitats turístiques sinó que involucren el visitant i la seva presa de decisions. Triar mitjans de transport més sostenibles com el tren per arribar a la destinació, per exemple, pot generar una sèrie d’avantatges i beneficis durant l’estada, i contribuir a la reducció de l’emergència climàtica. A més, el que fa diferent aquest tipus d’experiència turística d’una altra més tradicional és que aquesta està concebuda gràcies a la cooperació dels diferents actors de la destinació: residents, empreses, associacions o altres sectors econòmics, amb l’objectiu de generar valor social, ambiental i econòmic a escala local. Una tasca de cooperació i de corresponsabilitat compartida que fins i tot ajuda a descentralitzar el turisme, a reforçar el territori i a fer-lo més resilient davant possibles reptes i adversitats. El turisme torna amb força a caracteritzar la recta final d’aquest any perquè tots, gestors de les destinacions, empreses turístiques i visitants, en definitiva, volem experiències turístiques que ens aportin valor. Per a això, haurem d’apostar per un turisme de proximitat basat en un consum més ètic i responsable, que, després d’un llarg període de pandèmia, que ha limitat la nostra interacció social i amb l’entorn, ens permeti regenerar-nos com a persones i com a destinacions. Perspectives del sector hoteler i reptes de BCN Jordi Clos. President del Gremi d’Hotels de Barcelona Malgrat el desenvolupament d’una campanya estival que va confirmar les previsions optimistes (l’ocupació mitjana de l’estiu va ser entorn del 87%, davant el 88% de l’any 2019), l’activitat turística no ha tornat a un context de plena normalitat, amb reserves d’última hora, un mercat bastant canviant i ocupacions encara afectades per la no plena activació del turisme asiàtic i les dificultats de viatjar des dels països de l’Est. Tanmateix, és preceptiu destacar l’increment dels preus hotelers a la ciutat en els últims mesos, un fet que reflecteix la millora de la qualitat del visitant que ha arribat a Barcelona, i que ha incrementat alhora la diferència de qualitat del visitant que pernocta en un hotel de la ciutat cap a aquell que la visita un dia de forma intensiva i que pernocta fora de la ciutat o hi està en trànsit. Concretament, el preu mitjà dels hotels de Barcelona es va incrementar entorn d’un 11% en el període maig-setembre del 2022 respecte al mateix període del 2019. Aspirar a un turisme de més qualitat a Barcelona passa per donar el valor que correspon al nostre producte turístic, cosa que permet preservar i potenciar la qualitat turística per garantir un impacte positiu en l’entorn. És important tenir present que, a l’últim informe elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (30 d’agost del 2022), el 85% de les persones enquestades consideraven que el turisme té un impacte social al nostre país positiu o molt positiu, davant un 6% que creu que té un impacte negatiu o un 1% que el considera molt negatiu. Tanmateix, el sector hoteler està molt preocupat per l’escalada de costos que estem vivint. Afrontem un escenari molt complicat, en què se sumen els costos financers derivats de la ‘factura covid’ que encara arrosseguem i un increment dels costos energètics de l’ordre del 300%. Quant a les previsions per a la tardor, les reserves i l’‘On the Books’ fan preveure un període positiu, pròxim als resultats d’aquest període el 2019. Més complicada pot ser la temporada d’hivern, tradicionalment l’època més dolenta pel sector, ja que la indústria turística és molt sensible i preocupa la inestabilitat política i econòmica global. D’altra banda, no deixem d’insistir en el valor estratègic que té el turisme de negocis per a Barcelona, ja que aporta imatge i qualitat a la nostra destinació. En aquest sentit, és necessari que el sector privat i el públic tinguin molt present aquest fet. S’ha de continuar donant resposta i ser competitius davant altres destinacions potents i és necessari que es continuï apostant i dotant de recursos la promoció i projecció de Barcelona. També creiem que hem de saber aprofitar l’oportunitat que ens atorga la celebració de la Copa Amèrica de vela a Barcelona per consolidar la ciutat com a referent mundial de l’economia blava. Tot això és una gran oportunitat per poder tornar a liderar i ser referents mundials en un aspecte econòmic i mediambiental tan important i primordial i per dinamitzar els àmbits de la innovació, la generació de noves vies de negoci i la captació de talent. Quant a la situació de Barcelona, hi ha certs aspectes de la ciutat que ens preocupen seriosament, per la seva afectació a la qualitat de vida i a la seva imatge i projecció. D’una banda, la neteja als carrers continua sent clarament molt millorable. No és una apreciació ni opinió individual. En l’últim baròmetre municipal apareix com a segon problema per als barcelonins. Destaquen especialment els grafitis i pintades a les parets, que en els últims anys ha empitjorat ostensiblement. Pel que fa a la mobilitat, és raonable apostar per una ciutat pacificada i cohesionada quant al trànsit, però considerem que els plans urbanístics i les obres previstes a la ciutat en els pròxims anys augmentaran la congestió i la contaminació, empitjoraran els desplaçaments diaris i perjudicaran clarament el negoci local. Per aquesta raó, creiem que s’ha d’apostar per una estratègia consensuada i escalada a escala municipal, metropolitana i de país. No hi ha hagut prou diàleg amb veïns i agents privats i s’executarà just quan estem sortint d’una situació econòmica i laboral dolenta. Així mateix, en l’àmbit de la cultura hi ha grans oportunitats que ens haurien de permetre corregir el dèficit històric que arrossega la ciutat. El desenvolupament de la Illa dels Museus a la muntanya de Montjuïc, un projecte que genera consensos sobre el gran actiu que suposaria per a la ciutat, ajudaria a impulsar, sens dubte, el valor museístic de la ciutat, i dotar-la d’un llegat immillorable per a les pròximes generacions. Finalment, és del tot necessari que l’aeroport de Barcelona sigui un ‘hub’ i incrementi les seves connexions directes internacionals. El desenvolupament d’aquesta infraestructura resulta vital per al desenvolupament i dinamització de l’economia catalana.

El més llegit