Les trampes a la foto de Pedro Sánchez, article de Patrycia Centeno

Tot i que alguns no tinguem paciència, les ‘influencers’ no es cansen de compartir el seu secret: fes-te 200 fotos i, amb sort, n’hi haurà una en la qual surtis bé o com vulguis que se’t vegi (guapo, jove, feliç, ocupat, interessant, poderós...). Això mateix fan els equips de comunicació de qualsevol Govern. L’arxiconegut fotògraf de Barack Obama, Pete Souza, destacava la importància de filtrar tot el material que havia captat en una jornada amb el president dels EUA. Potser havia fet la que qualsevol entès de la fotografia consideraria la millor obra mai vista, però si en aquell moment (pel que fos) aquell retrat no complia o afavoria els interessos del seu cap, quedava descartada. Tenir clar que les imatges són missatges i aprendre a desxifrar la informació que oculten o que ens volen colar és vital si es vol sobreviure en el món de les aparences i les xarxes socials. La foto seleccionada per l’equip de Pedro Sánchez pequè fes la impressió que el mandatari dominava l’esfera política internacional en la cimera del G-20 n’és un clar exemple. Es veu com l’espanyol ocupa el centre (protagonista) de la imatge i apareix envoltat de Biden, Scholz, Macron i Sunak. Quina diferència quan sentíem certa llàstima per Mariano Rajoy, a qui la resta de líders deixaven aïllat en una taula en aquestes trobades... És evident que el president Sánchez té una clara fortalesa comunicativa en comparació amb tots els seus antecessors en el càrrec: és el primer que parla l’anglès amb fluïdesa. Un altre avantatge del socialista és la seva alçada, i en aquesta imatge es comprova aquesta superioritat: queda per sobre del president nord-americà i del primer ministre britànic, que estan asseguts, però també surt per sobre del canceller alemany i del dirigent francès, que, igual que ell, estan drets. En comunicació no verbal, ocupar espai (sigui en alçada o amplada) transmet poder. Saber que participava en una reunió d’urgència organitzada pel president Biden a causa d’un míssil caigut a Polònia també ajudava a la percepció que Espanya comença a pintar alguna cosa en els afers delicats i sensibles que preocupen les grans potències mundials. De fet, tot i que desconeguéssim el context del moment, la gestualitat de tots els líders ens fa apreciar la tensió del moment. Fins i tot d’esquena, s’entén que és Rishi Sunak qui hi intervé i que els altres escolten i reaccionen corporalment al que explica o proposa. Biden, amb la mà a la boca, se sent incòmode o desaprova el que s’està plantejant. Més evident és fins i tpt en el cas de l’alemany, creuat de braços (protegeix), mirant de reüll i amb una cella aixecada (desconfiança). El rostre de Sánchez també és seriós. Però fins aquí els elements visuals que ens mostraven com Pedro Sánchez suposadament tallava el bacallà... Perquè hi ha la sospita que no és or tot el que brilla quan es para atenció a un parell de detalls. El primer és que, malgrat la centralitat en la posada en escena per part de Sánchez, veiem que queda per darrere de les espatlles de l’alemany i del francès. L’espanyol ocupa, per tant, una segona fila dins de la conversa. És més, segurament ha arribat i s’ha col·locat allà on ha trobat un espai, sense més ni més. Perquè ni Scholz ni Macron s’obren per introduir-lo en el grupet i no donar-li l’esquena. Segon, la foto escollida pel Govern espanyol recull Macron a mig gest: l’han agafat movent el braç i la mà queda borrosa. Per tant, tot apunta que aquesta ràfega no s’ha descartat perquè hi ha una clara intencionalitat per part de qui la publica. Per comprovar la suposició (i corroborar la lectura de la imatge), és sempre recomanable buscar una font audiovisual que ens ofereixi més context i informació que la que pot donar-nos una sola fotografia (un instant). En aquest cas no comptàvem amb aquest material complementari, però sí amb una altra fotografia del mateix moment i que curiosament va ser la que va triar Berlín per ressaltar la figura del seu canceller. Aquí la pel·lícula canvia substancialment. Apareixen més actors en l’escena (entre ells, el primer ministre canadenc, el ministre d’Exteriors espanyol i alguns assessors) i el socialista ja no n’és el protagonista. La posició preferent l’ocupa ara Macron. A excepció de Biden, que continua incòmode (dit a la zona de la boca i nas) davant el discurs de Sunak, tots dirigeixen ara la mirada de preocupació cap a l’alemany (que continua creuat de braços, en desacord davant el primer ministre britànic). Aquesta imatge també deixa veure el gest en moviment (abans borrós) del francès que no podíem descodificar a l’altra publicació. El francès està jugant amb un dels seus anells (deslleialtat) mentre observa Scholz (és públic i notori que les relacions franco-alemanyes no passen pel seu millor moment). I més que la mandíbula desencaixada del mandatari espanyol davant el que s’esdevé (sembla que ha rebut una esquerrada informativa), crida l’atenció aquest posat tan poc habitual en ell amb les cames obertes (marcar territori). Igual passa amb el primer ministre canadenc. Popular per un lideratge femení, Trudeau apareix amb les mans a les butxaques i avançant la pelvis (aquí hi ha l’alfa). Els homes i les seves guerres. Però aquesta és una altra capa del retrat que generalment només llegim les dones...

El més llegit