Llei de protecció animal: els animals salvatges queden desprotegits

L’agost passat es va aprovar l’avantprojecte de la llei de de protecció, drets i benestar dels animals. Ara està en tràmit i es preveu que entri en vigor l’any vinent. Aquesta normativa pretén posar fi a l’«abandonament i el maltractament» dels animals en l’àmbit domèstic, i erradicar les taxes altes d’abandonament i mort que hi ha a Espanya. El fet que només s’apliqui a animals domèstics o a l’entorn urbà es deu, en gran manera, a les múltiples queixes de taurins i caçadors, per posar-ne només dos exemples. Un primer pas, però insuficient Els animalistes i les protectores la consideren insuficient, però també opinen que «és un primer pas perquè es regulin les colònies felines urbanes o s’impedeixi la venda de mascotes en botigues», afirma Àlex Salvador, coordinadora d’El jardinet dels gats, una entitat sense ànim de lucre de Barcelona que es dedicada a la cura i protecció dels gats de carrer i abandonats. I és que, amb aquesta normativa, la cria, el comerç i l’exposició d’animals només els podran dur a terme criadors autoritzats. La norma estableix que els propietaris de mascotes hauran «de mantenir-les integrats al nucli familiar, en bon estat de salut i higiene,» «però hi ha portes posteriors», continua Salvador. «Hem avançat una miqueta, però queda molt per fer», afegeix. «A més, queden els dubtes de com s’aplicarà; falten matisos», apunta. Gossos i gats en balcons Amb aquesta llei no es podrà «mantenir de manera habitual gossos i gats en terrasses, balcons, terrats, trasters, soterranis, patis i similars o vehicles», segons diu el seu article 27. Però tampoc especifica què s’entén per «manera habitual». ¿24 hores? ¿Una setmana? Aquest mateix article estableix que està prohibit «mantenir-los lligats o deambulant per espais públics sense la supervisió presencial per part de la persona responsable de la seva cura i el seu comportament», és a dir, en principi no se’ls podrà deixar lligats a les portes d’una botiga o d’un establiment sense que algú els vigili. Més de tres dies Un altre punt de l’article 27 impedeix «deixar sense supervisió qualsevol animal de companyia durant més de tres dies consecutius; en el cas de l’espècie canina, aquest període no podrà ser superior a 24 hores consecutives». Però hi ha altres aspectes de la llei més polèmics, com que s’exigirà als propietaris de gossos un curs de formació obligatori i una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els desperfectes que el gos pugui ocasionar. Curs per a tots els animals En realitat, el curs, que en principi només estarà destinat per adoptar gossos –tot i que tots els animalistes i responsables de protectores d’animals consideren que hauria de ser extensible a qualsevol animal domèstic–, consisteix a recapacitar durant mitja hora de la teva vida sobre les conseqüències de l’adopció i fer-ho de manera uniforme. Una mesura que ja s’aplica en protectores d’animals a través d’enquestes i preguntes sobre la disponibilitat de temps o de recursos econòmics per poder atendre un animal, matisa Salvador, que dona les claus que cal seguir per adoptar un gat. Dos anys per als ja propietaris Les persones que ja tinguin gos tindran un màxim de dos anys per fer el curs. Però, si una persona en vol adoptar un, haurà de fer abans la formació, que tindrà una validesa indefinida. Els experts consideren que l’obligatorietat del curs facilitarà una tinença responsable dels gossos i esperen que s’eviti així el degoteig constant d’abandonament d’animals. La norma només s’aplica a la fauna urbana, la que es defineix al seu article 3 com «tot animal vertebrat que pertany a una espècie sinantròpica i que, sense tenir propietari o responsable conegut, viu compartint territori amb les persones, als nuclis urbans de ciutats i pobles». Ramaders descontents I aquest és un dels «grans problemes» de la llei per als ramaders i agricultors, segons explica Lluís Viladrich (representant de Fauna de JARC, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya): «Totes les normatives són fetes per protegir la fauna i desprotegir explotacions agrícoles i ramaderes, sense tenir presents les seves necessitats d’explotació», es queixa. I això fa que, actualment, «entre un 20% i un 30% d’exploracions agrícoles i ramaderes del Pirineu català s’hagin vist obligades a tancar, una xifra extensible a tot Espanya», assegura Viladrich. Els ramaders es queixen que els obliguin a seguir «estrictes mesures» de control i higiene a les seves granges i que no s’actuï contra els depredadors naturals dels seus animals, com l’os bru o el llop, que estan a la llista d’espècies protegides. Però hi ha molts altres depredadors de cultius o animals de granja que estan ‘fora de la llei’, com és el cas del cabirol o el cérvol, el conill (que té un alt índex reproductiu), el senglar, la guineu o gairebé totes les aus, per posar-ne només cinc exemples. La llei de protecció animal s’oblida d’aquests animals silvestres o salvatges i els deixa encara més desprotegits que abans. Cabirols i cérvols Herbívors per definició, tant el cérvol com el seu ‘germà petit’, el cabirol –que pesa de mitjana cinc vegades menys–, s’alimenten de gespa, fulles i brots dels arbres, però també de certes fruites i cereals. És a dir, que poden atacar cultius de blat o plantacions de remolatxes o cols de cabdell, a més d’arbres fruiters com la perera o la pomera. Conill o llebre La seva gran capacitat reproductora i el fet que s’alimenti d’una gran varietat d’espècies vegetals, fruits, llavors, herba, arrels, flors i fulles el converteixen en una de les espècies silvestres que més danys causa en l’agricultura. Devora des de plantacions de maduixes silvestres fins a pastanagues, però és especialment nociu per a les vinyes i plantacions de cereals; també per a arbres cítrics, oliveres, ametllers, cirerers, pistatxo i safrà. Senglars La prole de senglars, com la de conills, està en auge constant: no només es passegen al seu aire des de fa anys per barris de Barcelona, sinó que arriben al centre de la capital catalana amb certa impunitat. No és estrany, per això, que en zones rurals la problemàtica creixi de manera exponencial i els senglars s’aferrissin amb els cultius de cereal i gira-sol, per posar-ne només dos exemples, ja que són espècies omnívores. Tot i que el seu principal mitjà d’alimentació són els vegetals, també mengen fruites, llavors, herbes o arrels. Guineu De sempre, la guineu és un dels principals depredadors de les gallines: és una de les seves preses favorites. Sol actuar de nit i pot caçar diverses gallines el mateix dia. Normalment, la guineu mata més preses de les que pot menjar, ja que tendeix a enterrar-les o amagar-les. Són un dels animals que més baixes causen al món avícola, ja que poden escalar o saltar murs o tanques de fins a metre i mig. També poden furgar i fer forats i túnels per accedir al galliner. Així mateix, s’alimenten també d’arrels i nous. Ocells i aus Espanya és l’únic lloc del món on es poden veure vuit determinades espècies d’aus i l’únic lloc d’Europa on se’n veuen deu més. A més, hi ha fins a 32 espècies amb més del 75% de la seva població europea a Espanya, segons recull el III Atles de les aus en època de reproducció a Espanya, publicat per SEU/BirdLife. Però també són les espècies que més ataquen els camps de gra i fruites, com el raïm. A Espanya, es cultiven una mitjana de 6 milions d’hectàrees de cereals. És el sector amb més base territorial i amb distribució a tot el territori. Quant al raïm, Espanya és el segon lloc en la producció de raïm de taula de la UE després d’Itàlia.

El més llegit