Sense orgasme: cinc causes que ho motiven

Sovint faig petites investigacions, petits treballs de camp per veure si entre la comunitat de persones que em segueix i interacciona amb mi a través de xarxes socials m’ajuden a comprendre què els hi passa i com funcionen. Aquesta setmana he preguntat a les dones i persones amb vulva que em segueixen per Instagram si han tingut mai problemes per arribar a l’orgasme. I també he preguntat, a aquelles qui sí han tingut dificultats si s’han quedat sense orgasmes o mai n’han tingut. Les dades em donen molt a pensar. Un 25% de les persones que m’han donat resposta em diuen que tenen problemes per arribar a l’orgasme. També vaig formular una altra petició: dones o persones amb vulva que mai hagi tingut un orgasme o que n’hagi deixat de tenir. Evidentment la mostra és petita però em va sorprendre veure com 6 persones em van dir que mai (MAI) havien tingut un orgasme i 18 persones els havien deixat de tenir. L’orgasme és una sensació més del sexe i no és obligatori arribar-hi, malgrat ens han educat per pensar que sense orgasme no hi ha hagut relacions sexuals o han quedat incompletes (sobretot si qui s’ha quedat sense orgasme és l’home). No és obligatori, doncs, però és important que totes les persones tinguem la mateixa oportunitat per poder-lo gaudir. I saps qui en gaudeix menys, dels orgasmes? Les dones heterosexuals. Només en un 65% de les vegades les dones heterosexuals tenen orgasmes. En canvi els homes heterosexuals tenen orgasmes el 95% de les vegades que tenen relacions sexuals compartides. Aquestes dades estan extretes de Archives of Sexual Behavior, de l’any 2018. Això vol dir que les dones gaudeixen en menys mesura d’aquesta sensació sexual quan estan en parella. I per què es dóna molt més en les dones heterosexuals (i també en les bisexuals) que en les dones lesbianes? Doncs per l’aprenentatge coitocèntric del sexe compartit amb un home que tingui penis. Aquest és un dels motius. I a mi m’agradaria reflexionar sobre aquest i d’altres motius que estan influint en aquesta situació i que és el responsable de que algunes dones no tinguin mai cap orgasme. Evidentment podríem parlar-ne durant molta estona i podríem trobar molts més motius però jo resumeixo que gran part de la responsabilitat de que les dones tinguin menys orgasmes i que inclús no en tingui té a veure amb aquests 5 elements: La cisheteronormativitat: es pressuposa que tothom és cisheterosexual i la sexualitat s’ha construït damunt d’aquesta base. El coitocentrisme: A dalt de tot de la piràmide de les relacions sexuals hi ha lapenetració del penis a la vagina (podríem dir que com que és l’única que podria permetre la reproducció ha estat la pràctica més permesa i potenciada). La supremacia del plaer masculí: es prioritza el plaer de l’orgasme durant les relacions sexuals, com si no hi haguessin d’altres sensacions que fossin fantàstiques. Però sobretot cobra especial importància l’orgasme masculí, per tant, estem en una societat orgasmocèntrica i falocèntrica: el més important és l’orgasme de l’home que té penis i que es reconeix com a home. I des del coitocentrisme s’estructura la sexualitat per garantir que sobretot sigui qui té el penis la persona que gaudeixi de l’orgasme. La dominància i submissió que s’estableix segons el gènere: encara estem enviant el missatge i els nens, nois i homes aprenen que són ells qui han de tenir el paper actiu I dominant, mentre que a les nenes, noies i dones se les educa per tenir un paper més passiu dins de les relacions sexuals compartides. S’espera que siguin ells qui prenen la iniciativa i en sàpiguen, en canvi elles han de ser les que necessiten que les seves parelles sexuals (homes) els hi ensenyin com funciona el sexe. Encara a dia d’avui s’educa als homes per ser subjectes de desig i, en canvi, s’espera que les dones siguin objectes de desig i tinguin un paper més passiu. El capital eròtic femení: precisament sota la premisa que s’educa a les dones com a objectes de desig cobra important rellevància el capital eròtic de les mateixes. És a dir, que es valora molt més a una dona que és Bonica, prima i “femenina”. I, evidentment, hi ha un element que té un paper molt ipmortant: l’edat. Així com els homes guanyen maduresa i es converteixen en interessants amb el temps (“guanyen com el vi”), a les dones els anys li resten capital eròtic (que és des d’on Se’ns valora en una societat masclista i capitalista). Trencar amb aquests cinc aprenentatges masclistes que fan que la sexualitat no sigui igualitària i equitativa per a tothom és molot important. Ampliar el ventall de jocs i gaudir de la sexualitat més enllà del model masclista ens permetrà augmentar el plaer a totes. T’hi apuntes?

El més llegit