¿On s’ha vist una dona de casa que no sàpiga sargir? Amb aquest argument irrefutable, la meva àvia va fer que dediqués no poques tardes dels estius de la meva infància a sargir. Era una època en què no es tirava res: els llençols de llit gran es reciclaven a llençols de llit petit quan es gastaven pel centre, i quan aquests llençols també es gastaven, s’utilitzaven per fer draps per netejar. Alguns d’aquests draps eren els que la meva àvia esquinçava perquè les seves netes aprenguessin a sargir, perquè llavors se sargia tot.