Lizz Truss, quan vestir-te de Dama de Ferro no et converteix en Thatcher

En aquests 44 dies de mandat, Lizz Truss no s’ha tret la pena de sobre. Als dos dies de ser nomenada primera ministra per Isabel II, la reina va morir (i molts ens hem quedat amb la sensació que el ‘tour’ que va realitzar el fèretre de la monarca ha durat més que el mandat de la conservadora). Les dues setmanes que van continuar, marcades pel dol nacional, van obligar Truss a vestir de negre rigorós. Potser per això va passar desapercebuda la roba que va portar per renunciar al seu càrrec. Casualment, lluïa el mateix model blau marí que en el seu discurs d’inauguració. Potser, en tot just un mes (si descomptem el dol), aquesta dona no ha tingut temps ni de desembalar les caixes de la mudança, ni de penjar la roba a l’armari o ni tan sols de canviar-se de roba. De fet, al comparar els dos moments (el de la seva arribada el 6 de setembre i el de l’anunci de la seva marxa, aquest dijous 20 d’octubre) pocs elements podrien fer-nos la sensació que hagi passat el temps. Només la incorporació de mitges espesses al ‘look’ i les fulles caigudes (a Londres, a diferència d’aquí, ja ha arribat la tardor). Si continuem amb el tradicional joc de les set diferències, arribarem a assenyalar el color del seu talons (d’un crema a l’inici va passar a una sabata negra al final) i també la tonalitat de la corbata del seu marit (plantat en les dues ocasions darrere, a la dreta) que va canviar de blava (‘tory’) a lila (mortalla). Perquè així com en el comiat de Boris Johnson es va concentrar un significatiu nombre de treballadors i companys de l’ex primer ministre per donar-li suport (i qui sap si per muntar alguna festa...); per al breu discurs de sortida de Liz Truss únicament l’acompanyava la seva parella i un somriure a l’estil Gioconda, per no revelar les seves emocions en tan delicat moment (s’havia de procurar interpretar el paper de ‘la Dama de Ferro 2’ fins al final). Tot i que criada en una família progre i d’esquerres, Liz Truss es va vestir de Margaret Thatcher per aconseguir que els ‘tories’ l’elegissin com a líder en les primàries d’aquest mateix estiu. Ho va aconseguir, però va ser víctima de la seva pròpia mentida. La melena curta rossa, posar-te una brusa amb llaçada, pujar a un tanc, posar amb un barret de pèl davant del Kremlin... Com va apuntar el ‘Financial Times’ en un perfil sobre la nova figura al poder, Truss havia recreat una imatge però no hi havia fets que apuntalessin aquella aparença. Perquè reproduir els estilismes i escenes més icòniques de la Dama de Ferro no et converteix automàticament en ella. Els temps, la societat, els canals de comunicació han canviat i intentar aplicar les estratègies de fa 40 anys no té cap sentit. I tot i que per arribar a Downing Street es va estalviar unes eleccions, obviar que per governar has de seduir a l’opinió pública ha acabat sent la seva sentència. Abans de començar el seu mandat, els seus índexs de popularitat ja estaven per terra. Era evident que des de feia setmanes la cosa pintava ‘malamente’ (Truss, Truss). No només els mercats, la ciutadania i part del seu partit van reaccionar negativament a les seves reformes fiscals; fins i tot el gat Larry, la mascota de Downing Street, li va donar l’esquena quan la nova primera ministra va mirar d’oferir un gest de presumpta amabilitat i proximitat a l’acariciar-lo. Diuen que els felins són molt independents, però us asseguro que Larry s’havia mostrat molt més receptiu amb els anteriors inquilins. Per a què encaterinar-te amb algú que no es quedarà gaire, va haver de considerar el mix. Però si hi ha un símbol, i una vencedora, d’aquesta crisi política és l’enciam Iceberg. L’11 d’octubre, ‘The Economist’ va comparar els dies al poder de Truss amb la vida útil d’un vegetal. El tabloide satíric d’esquerres ‘Daily Star’ va prendre nota de la metàfora i en una mostra d’humor britànic (tan encertat com feridor) va retransmetre en directe un duel entre un enciam amb una perruca rossa i la foto de la política per comprovar qui resistiria més temps. Dijous, quan el rellotge digital que acompanyava l’escena va marcar les 13.57 hores, es va anunciar la victòria del vegetal. Un final tremendament cruel.

El més llegit