Vacuna de la ràbia en gossos: què s’ha de saber | Guia

Espanya es troba en risc alt de patir un brot de ràbia a causa de la taxa de vacunació canina a la baixa, segons l’Estudi Epidemiològic de ràbia impulsat per MSD Animal Health en col·laboració amb l’Institut d’Immunologia Clínica i Malalties Infeccioses (Grup Ynmun Biomedicina), i el Departament de Sanitat Animal de la Universitat de Còrdova. I això que els gossos a Espanya estan obligats a rebre la vacuna de la ràbia en gairebé totes les comunitats autònomes, menys a Catalunya, Galícia i Euskadi. «En teoria, és una vacuna que s’hauria d’administrar als tres mesos, però ho fem als quatre perquè no coincideixi amb la polivalent de record», explica el doctor Gaspar García, doctor veterinari a Mundo Animal. La ràbia és una malaltia infecciosa vírica que cada any mata gairebé 60.000 persones arreu del món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Malaltia reemergent Està causada per un Rhabdoviridae, família de virus que infecta animals, plantes, fongs i protistes (els éssers vius que no poden ser considerats cap dels altres tres). I és un problema de salut pública a més de 150 països. Considerada com una malaltia reemergent a nivell mundial a causa de l’aparició de noves variants del virus que incrementen el nombre de reservoris, una vegada manifestada la malaltia és del 99%. «Els virus no coneixen fronteres. Un percentatge d’immunització menor del 70% no només és un risc per a la comunitat autònoma que decideix no vacunar, sinó que influeix de forma igualment notable en la immunitat de població (immunitat de grup) de la resta del país», ha dit el coautor de l’Estudi Epidemiològic de ràbia, director de l’Institut d’Immunologia Clínica i Malalties Infeccioses (Grup Ynmun Biomedicina) i coordinador internacional del ZEIG (Grup d’experts en zoonosi i malalties infeccioses emergents), Fernando Fariñas. Lliure de ràbia des del 1978 L’OMS pretén erradicar aquesta malaltia abans del 2030, i Espanya és un país lliure de ràbia des del 1978. Però des de començament d’any s’estan detectant casos, la majoria importats i molt aïllats, en gossos i en cavalls. A més, durant el 2022 l’arribada d’animals de companyia junt amb refugiats procedents d’Ucraïna, país on la ràbia és endèmica, ha posat en alerta organitzacions com el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), que insisteixen a demanar que la vacuna de la ràbia sigui obligatòria en les tres comunitats on encara no ho és. De la mateixa opinió és el doctor García: a causa que a Ucraïna també hi ha ràbia i al fet que «a Espanya tenim casos de Ceuta i Melilla procedents del Marroc, on la malaltia és endèmica, ha calgut posar en marxa mesures de protecció» addicionals, explica. I afegeix que com que «és una malaltia mortal per a l’home i molts animals una vegada que apareixen els símptomes, hauria de ser obligatòria a totes les comunitats autònomes, incloent-hi Catalunya, Euskadi i Galícia», matisa. Tanmateix, a Espanya són les comunitats autònomes les que decideixen l’estratègia de vacunació davant la ràbia. Administració i efectes secundaris «La vacuna de ràbia s’administra per injecció subcutània, com les altres. Es posa a partir dels tres mesos i, en la majoria de comunitats autònomes és obligatori revacunar anualment, tot i que en alguna és cada dos anys», explica el veterinari de Mundo Animal. El fet que s’inoculi a través de punxades fa que els efectes secundaris siguin mínims. «Pot produir petites reaccions locals o generals en algun gos predisposat», assegura. Tanmateix, «no solen durar més de 24-48 hores i no són greus: poden ser malestar general o dolor a la zona d’injecció. En ocasions, tot i que són les menys, es pot inflamar la cara del gos per un edema subcutani, però aquest tipus de reaccions sempre solen ser lleus i passatgeres», matisa. En els casos en els quals l’animal pateixi alguna reacció cutània d’aquest tipus, els veterinaris poden administrar, «si els sembla necessari, un analgèsic o antihistamínic», afirma. Animals infectats La ràbia es propaga a través de la saliva d’animals infectats, que poden transmetre el virus per la mossegada o fins i tot esgarrapades profundes a una persona o a un altre animal, si després hi ha contacte amb la seva saliva, per exemple amb un llepada. Segons adverteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la principal font de transmissió en humans són els gossos, en un 99% dels casos. El període d’incubació de la ràbia pot ser de dues a vuit setmanes, tot i que es pot reduir fins a tan sols 10 dies Però no són els únics. I, de fet, la ràbia del ratpenat s’ha convertit en una perillosa amenaça a Amèrica, Austràlia i l’Europa Occidental. També, tot i que és poc freqüent, podem contraure la malaltia per inhalació d’aerosols que continguin el virus.

Vacuna de la ràbia en gossos: què s’ha de saber | Guia

¿Quan has de vacunar el teu gos? Apunta’t aquestes dates al calendari

El més llegit