La idea del pacte de rendes és una cosa excepcional, que apareix en moments en què és necessari un acord entre els agents socials (patronal i sindicats) impulsat pel Govern central, per posar solució a una situació concreta, com és en aquesta ocasió l’elevada inflació. L’objectiu del pacte de rendes seria evitar una espiral de preus i salaris que tendiria a enquistar la inflació, fet que suposaria un llast difícil de superar per a la recuperació econòmica d’Espanya. La primera institució europea que va posar sobre la taula la necessitat d’un pacte de rendes va ser el BCE. El Banc d’Espanya, a través del seu governador, Pablo Hernández de Cos, va abonar la idea.
ENTENDRE + els costos de la inflació
¿És desitjable un pacte de rendes?
La primavera passada, quan la inflació va començar a pujar com l’espuma, els agents socials van intentar sense èxit arribar a un pacte de rendes per repartir la pèrdua de poder adquisitiu. Ara, amb les negociacions trencades des de fa mesos, una escalada de preus que ens porta a índexs no vistos en 40 anys i una pujada dels tipus d’interès, el Govern central pressiona perquè es tornin a reprendre les converses. La negociació no es presenta gens fàcil; la situació econòmica tampoc ho és. Pedro Aznar, d’Esade, i Martí Parellada, president de l’Institut d’Economia de Barcelona, en donen algunes claus.