Recuperar el desig després de l’arribada de les criatures

Fa uns dies rebia, de nou, un missatge que de tant en tant apareix a la meva bústia de correu o als missatges directes d’Instagram. Un clàssic, vaja. Si hagués de crear un missatge que aglutini el que em diuen moltes dones després d’haver gestat, d'haver parit i haver començat a criar seria una cosa així: «Hola, Elena, Fa 15 mesos que vaig tenir una criatura i no tinc gens de desig sexual. Estic esgotada, la meva parella m’hi insisteix, però jo no tinc ni espai per pensar en sexe. ¿Què puc fer per recuperar el desig?» En els anys que fa que treballo dins del món de la sexualitat no sé quants missatges similars a aquest he rebut. La majoria, de dones cisheterosexuals. ¿Quina casualitat que siguin les mateixes dones que pateixen la bretxa orgàsmica, oi? Gestar, parir i criar formen part de la sexualitat. Sembla que tothom té clar que per aconseguir un embaràs (excepte en casos en què es necessita recórrer a la fecundació assistida) es necessita que hi hagi una relació sexual en què hi hagi penetració d’un penis a una vagina. ¿Això tenim clar que forma part de la sexualitat, oi? Ja que a partir de la fecundació, la gestació i molts aspectes de la criança formen part de la sexualitat, de l’esfera reproductiva d’aquesta àrea de la nostra vida. Fins i tot, en algunes ocasions, el que està vinculat amb aquests tres processos (gestar, parir, criar) forma part de la dimensió del plaer, ja que hi ha situacions molt íntimes en què el benestar i les sensacions plaents són protagonistes. ¿Mira que se’n parla poc d’això, oi? En moltes ocasions les mares i persones que han gestat i que han parit viuen una esfera de la sexualitat que poc té a veure amb el model masclista de sexe que ens han ensenyat. Hem après que després de la quarantena s’obre la veda i ja es pot tornar a tenir sexe com si res hagués passat i, realment, no és així. ¿Per què? Perquè la sexualitat que guanya protagonisme en aquestes etapes no té a veure amb la parella, sovint. Sinó que té relació amb el vincle que es desenvolupa amb la criatura que ha nascut. I, a més, moltes persones senten que han canviat en molts aspectes després de començar a viure una experiència tan gran com la de la maternitat. I, tot i així, la pregunta continua sent-hi. ¿Com es pot recuperar el desig sexual (cap a la parella) després de l’arribada de les criatures? Abans de submergir-nos en tot això, deixa’m que et pregunti algunes coses, per si estàs vivint aquesta situació: ¿T’agrada la teva parella? ¿Sents atracció sexual cap a ella? ¿T’agrada com s’acosta a tu per proposar-te una trobada íntima? ¿Disfrutes de les relacions sexuals que teníeu abans que arribessin les criatures? ¿Sents que viviu en igualtat de condicions a casa? ¿És corresponsable de la cura dels nens? •¿Tens temps per descansar? •¿T’agrades? •¿Coneixes bé el teu cos? ¿Saps com funciona el teu plaer? ¿Vols recuperar el desig perquè tu tens realment ganes de recuperar-lo? Si a alguna d’aquestes preguntes has respost amb un ‘no’, llavors és aquí on hem d’investigar i treballar.A vegades pensem que el desig és una cosa que ve i va per art de màgia, com si res del que ens passa hi pugui influir. La realitat és que qualssevol de les coses que ens passen tenen una influència directa en la nostra sexualitat. I potser hi ha qui pensa que els homes (sobretot és un pensament vinculat als homes cis) tot el dia pensen en sexe i passi el que els passi sempre tenen temps i ganes per tenir relacions sexuals. Doncs això no és així: hi ha homes que (¡oh, sorpresa!) no sempre pensen en sexe i tenen el cap ple d’altres moltes coses, també, i hi ha homes que potser sí que sempre tenen un racó per pensar a tenir relacions sexuals i energia per tenir-les però, és clar, el model de masculinitat hegemònica els ha educat i els ha reforçat per ser així. Si has respost que sí a totes les preguntes, hauríem d’investigar una mica més o hauríem de veure com és el temps de qualitat que teniu per dedicar-vos a cuidar la relació, la complicitat, la sensualitat i la sexualitat. Les coses importants es marquen a l’agenda i, potser, el temps per cuidar a qui estimis (en el sentit sexe-afectiu) és bastant important per reservar-li (per reservar-vos) un espai (si és que el món en què vivim ens ho permet). Si has respost que sí a totes les preguntes potser podem mirar quines propostes més dirigides a l’esfera sexual podríem proposar: llegir literatura eròtica per activar l’imaginari eròtic, compartir alguns missatges picants per mantenir viva l’espurna entre vosaltres, mantenir el contacte físic amb més d’un petó i alguna abraçada cada dia... i, per què no, reservar un espai on poder fer algun joc més íntim sense que els nens entrin inesperadament per la porta... ¿T’hi apuntes?

El més llegit