El final de l’estiu està essent violent. Per un costat, les elevades temperatures que hem patit els darrers mesos han escalfat el mar i el terra de manera excepcional. Quan arriba el final de l’agost ens visiten fronts freds, masses d’aire fred en açada. Calor a baix i fred a dalt creen un gradient energètic molt fort. Els meteoròlegs mesuren aquest fenomen com a CAPE (‘energia potencial convectiva disponible’), de forma que, quan escric això, el CAPE és de 1.014 J/kg, la qual cosa representa l’energia d’una bombolla d’aire que ascendeix. A més temperatura, més energia de convecció i més amunt pot pujar l’aire que tenim en superfície. Aleshores es generen potents núvols de tempesta que poden produir calamarsa i acabar amb pedra. A mesura que l’ascensió és més pronunciada, aquests dies fins a 20 km d’alçada, l’aire té més temps per aglomerar els grans de calamarsa, configurant pilotes de gel, molt més grans com més força de sustentació té el vòrtex convectiu, mantenint el procés d’aglomeració de grans de gel. I així arribem als efectes com el que van patir a la Bisbal, un fenomen que desgraciadament es pot repetir més sovint.