El bar era un antre fosc a la zona oest de Manhattan. Un dels pocs locals que admetien gais, lesbianes, trans i tot aquella persona que busqués un racó discret als ulls de la llei. Aquella nit d’estiu de 1967 no semblava que hagués de passar res d’extraordinari. Ni tan sols quan hi van arribar els policies. Una batuda més. Però un gest individual de repulsa es va convertir en detonant i al grapat de clients expulsats s’hi va afegir una multitud i els carrers es van contagiar. El motí de Stonewall va ser el catalitzador del moviment LGTBI, de la lluita pels seus drets i contra l’estigma i els abusos. Cada any, la Marxa de l’Orgull recorda aquella nit, també una actualitat encara marcada per la incomprensió i la discriminació. Una memòria de dolor que ha triat l’exhibició de la festa i l’alegria. Resistència i ‘performance’. Una protesta embolicada en cel·lofana de mil colors.
Nits d’estiu | Per Emma Riverola
La nit i la protesta
La protesta és un crit contra la injustícia, un cop de puny, una recerca de catarsi, però també una invocació a l’esperança. Quan els passos s’esgoten o el clamor s’apaivaga, queda l’art.

zentauroepp53572563 protestors demonstrate outside of a burning minneapolis 3rd 200529202210 /
Temes:
El més llegit
- La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- Catalunya ultima un pla per fitxar científics dels EUA
- La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- De fabricar energia a fabricar cultura