Fugim de les sectes, famílies

Contra l’alcohol. Contra les drogues. Contra l’assetjament escolar. Contra els pederastes... Als nostres fills i filles els prevenim contra la maldat. És el nostre paper i la nostra obligació. Quan comencen a ser més grans i surten al món, ens posem el vestit del sergent Esterhaus i –perdoneu-me la picada d’ullet dels vuitanta de ‘Canción triste de Hill Street’– els demanem que «vagin amb compte allà fora». Poques vegades, però, se’ns acut alertar contra les sectes. ¿Sectes al segle XXI? Sí. La paraula evoca grups relacionats amb les religions, túniques blanques i xamans il·luminats i barbuts tipus Osho (fonamental el documental ‘Wild Wild Country’, a Netflix). Ara les sectes s’han diversificat. «S’han estès pel món de l’autoajuda, la filosofia, el creixement i el desenvolupament personal, el terapèutic i guaridor, l’empoderament i les capacitats», ens alertava fa temps en aquestes mateixes pàgines Luis Santamaría del Río, que fa 23 anys que investiga els grups de manipulació psicològica i és membre de la Xarxa Iberoamericana d’Estudi de les Sectes (RIES, per les sigles en castellà). Les sectes també han posat un peu en el fangós camp de les criptomonedes. Pul·lulen pel món digital presumptes acadèmies que ofereixen presumptes cursos sobre com fer-se milionari gràcies a les monedes digitals. Sona malament, com va demostrar fa temps Carles Tamayo, ‘youtuber’ que va publicar els primers reportatges d’investigació sobre la criptosecta. A EL PERIÓDICO vam parlar, al seu dia, amb diverses mares que tenien fills que havien sigut captats. Elles no ho van veure venir. Van pensar que el curs ‘online’ de ‘trading’ al qual es van apuntar seria beneficiós per a la seva formació. ¿Quin pare no vol ampliar l’educació dels seus fills? El testimoni d’aquestes dones és esquinçador. Tu i jo també podríem ser aquestes mares. I no, no val l’argument de «agafo el meu fill pels cabells i el trec de la secta». No funciona així. «No hi ha discurs racional davant l’adepte», comenta Laura Merino, psicòloga especialitzada en grups de manipulació destructius. Els pares que volen recuperar el seu fill –que potser fins i tot ha marxat de casa seva– mai l’han de criticar ni dir-li que està ficat en una secta. Encara que soni dur, la seva tasca és acompanyar-lo emocionalment i recordar-li que són allà per al que necessiti. És un calvari. Però en alguns casos hi ha llum al final del túnel. Es pot sortir d’una secta. Se’n surt malament, però se’n surt. Això sí, un cop fora, toca reconstruir-se. La psicòloga Merino explica que, antigament, per als exadeptes hi havia un procés anomenat desprogramació. Consistia a agafar-o per la força i fer-li entendre que el grup era perjudicial. No va tenir èxit. Durant anys, la psicologia científica ha elaborat un altre mètode amb evidència: consell per a la sortida. Retirs guaridors Si continues pensant que les sectes són coses del passat i de religions absurdes, t’animo que et fixis en qualsevol tauló d’anunci que tinguis a prop de casa teva. Segur que trobaràs cartells de retirs guaridors, teràpies amb les quals desapareixen l’ansietat i l’estrès, conferències en les quals els ponents revelaran «la veritat», meditacions amb les quals aconseguiràs un estat zen permanent i «renaixements» i aprendràs a respirar de manera conscient i connectada. Posa’t el radar antisecta i dubta de tot. I sospita de tot perquè, a més, les sectes i les pseudoteràpies van de la mà. Fomentar l’esperit crític dels nostres fills també és ensenyar-los a dubtar de les veritats absolutes. Així que hauríem d’incloure les sectes en la nostra llista negra de coses que poden perjudicar-los, igual que l’alcohol, les drogues, el ‘bullying’ i la pederàstia. Si els teus fills són grans i estudien a la universitat –temples del coneixement–, també has de tenir enceses les alarmes, perquè els tentacles de les sectes arriben a les facultats. Hi ha associacions universitàries depredadores que s’inventen un nom científic per camuflar i blanquejar el seu veritable objectiu: captar adeptes. Per exemple, es diuen institut d’investigació, una expressió amb la qual busquen donar-se un vernís científic. Hi ha associacions que promocionen cursos sota la falsa premissa que mitjançant tècniques alternatives (sense suport científic) és possible augmentar el rendiment acadèmic. Fem saltar les alarmes, famílies. I recordem als nostres fills i filles que vagin amb compte allà fora. Donem-los eines perquè sàpiguen que els venedors de regenerador capil·lar no són només figures cinematogràfiques. Club d’Educació i Criança

Fugim de les sectes, famílies

Els grups de manipulació psicològica són una amenaça –una altra més– per als nostres fills. Donem-los eines perquè no trepitgin aquest fang.

El més llegit