10 cançons que van alertar del canvi climàtic

‘Big yellow taxi’, Joni Mitchell (1970) La generació ‘flower power’ va alçar la veu a favor de la natura, com reflecteix aquest irat clàssic de la trobadora canadenca. Va sorgir d’una visita a Hawaii, quan, al llevar-se al matí a l’hotel i córrer les cortines, va observar complaguda els bonics turons verds per horroritzar-se tot seguit al baixar la vista i contemplar un pàrquing infinit. «Van agafar tots els arbres / els van posar en un museu d’arbres / i van cobrar a la gent un dòlar i mig per veure’ls», canta, sarcàstica ella, després de deixar anar una reflexió de fons: «No saps el que tens fins que ja ho has perdut». ‘La pollution’, Johnny Hallyday (1970) El rocker gran de l’Hexàgon va dedicar un disc, ‘Vie’, a posicionar-se en matèries com el pacifisme i l’ecologisme, i una de les seves mostres és aquest tema, molt explícit per a l’època, que comença lamentant que conills i peixos estan morint per la contaminació. «Els colors ja no tenen vivacitat / el sol mateix està apagat / i els homes, completament desconcertats» perquè «les fàbriques no deixen de fumar». ‘Mercy, mercy me (The ecology)’ Marvin Gaye (1971) En aquest àlbum fonamental anomenat ‘What’s going on’ (1971), l’as de Tamla Motown es va apartar dels temes romàntics per endinsar-se en qüestions socials i polítiques, embolcallat en sedoses, somiadores, instrumentacions soul. Destaca aquest cant a la natural, en què es pregunta «¿on se n’ha anat el cel blau?» i suggereix que «el verí és el vent que bufa». Gaye integra al seu llenguatge paraules tan poc poètiques com «petroli», «mercuri» i «radiació». I conclou amb nostàlgia: «Les coses ja no són el que eren». Era només el començament. ‘Pare’, Joan Manuel Serrat (1973) Una de les cançons fixes a l’actual gira de comiat de Serrat (també en places no catalanoparlants d’Espanya i les Amèriques) és aquesta, en què el noi camperol lamenta que el riu «ja no és un riu» i que al bosc «ja no hi ha arbres», i extreu conclusions sobre el que, entén, és una fallida dels cicles naturals: «Si no hi ha pins / no es fan pinyons / ni cucs ni ocells». El cantautor ja havia projectat la seva consciència mediambiental a ‘Mediterráneo’ (1971), i hi tornaria amb altres temes, com ‘Plany al mar’ (1984). ‘Blackened’, Metallica (1988) ¿El heavy metal, apologeta de la violència i l’aniquilació? Doncs no necessàriament: sovint canta als mals de la humanitat no per celebrar-los sinó per exorcitzar-los, com en aquest tema en el qual Metallica adverteix de la «mort de la mare terra» i de la «caducitat» i la «cancel·lació» del gènere humà. Un planeta «ple de butllofes», producte de les guerres i el maltractament al medi ambient. Esperit ‘heavies’ carregat de bones intencions. ‘Earth song’, Michael Jackson (1995) El rei del pop acusant l’ésser humà d’estar més atent a fer la guerra que a cuidar del lloc on viu. Balada en ‘crescendo’, amb inflamats cors gòspel i cita a Abraham, en què llança sentides preguntes («¿què passa amb la sortida del sol? / ¿què passa amb la pluja?») i esmenta balenes que ploren i mars arrasats. El vídeo mostra imatges de paisatges devastats, animals objecte de caça furtiva i escenes bèl·liques balcàniques. ‘Wake up America’, Miley Cyrus (2008) L’eixelebrada exnena Disney es posa seriosa en aquest tema de guitarres rockeres en el qual es pregunta què és això de l’escalfament global i dedueix que és el moment d’actuar, si bé circumscriu l’acció al seu país: «Desperta, Amèrica / Estem tots junts en això / És casa nostra, així que cuidem-la». El tema deixa anar així un missatge secundari en la línia d’unir els ciutadans nord-americans més enllà de la seva extracció i ideologia. ‘Who’s gonna estand up?’ Neil Young (2014) Com a vell hippy de pro, el trobador canadenc ha dedicat nombroses cançons a qüestions mediambientals, entre les quals aquesta que va compondre per a la Marxa Global pel Clima que va tenir el 2015 a nombroses ciutats del món. Allà es pregunta «qui s’aixecarà per salvar la Terra» i «qui s’enfrontarà a la gran màquina», amb al·lusions als combustibles fòssils, el ‘fracking’ i la construcció de gasoductes. ‘Apocalíptico’, Residente (2017) Cançó enutjada, la del cantant raper de Calle 13, que subministra una ràfega d’hipòtesis catastròfiques: «Cuando el clima pierda el control / y se le queme la piel al Sol / Cuando la arena quede sola / y el océano se ahogue con sus propias olas…», recita el porto-riqueny, que especula fins i tot amb la suspensió de la llei de la gravetat a causa de l’acció humana. Inclou una part cantada en xinès per la intèrpret Yun Huang, reforçant el missatge que estem davant un problema global. ‘Despite repeated warnings’, Paul McCartney (2018) El negacionisme del canvi climàtic i l’anunci de Donald Trump de retirar els Estats Units de l’Acord de París van motivar l’ex ‘beatle’ a escriure aquest tema, partint de la sospita genèrica que, mentre els icebergs que es fonen siguin lluny d’un, la sensació de perill és remota. Recorre així a metàfores marineres al parlar d’un capità que, fent cas omís de les repetides advertències, comanda el barco en una direcció equivocada i que «ens deixarà quan pugin les temperatures».

El més llegit