¿Anem al museu perquè toca anar-hi, perquè quedaríem com uns vulgars traficants de fotografies, uns miserables fabricants de records, si no tornéssim amb la mirada curulla d’aquell Vermeer que surt a totes les guies? ¿O som d’aquells que muntem tot el viatge amb la idea de palpar (és un dir: no pas amb els dits, sinó amb el delit del plaer estètic; buf: això sona una mica cursi, oi?) aquell pany de paret de color groc que només hem vist en reproduccions on el groc sempre és un color diferent al groc original? El fet és que, quan viatgem, sigui pel motiu que sigui, anem a museus, que són parada obligatòria tant per satisfer el desig d’elevació artística com per comprar llapis o postals a la botiga. És important, però, que, en qualsevol circumstància, ens marquem un temps màxim de la visita. No cal que fem com aquells tres personatges de Godard, a Bande à part, que recorren el Louvre corrent com uns posseïts, però tampoc no es tracta d’allargar massa l’estada, perquè està comprovat que el més elevat dels esperits poètics entra en un bucle d’insatisfacció i saturació després de dues hores de passeig intens per passadissos i sales. Un bon sistema per no morir en l’intent (o per no caure en la síndrome d’Stendhal i haver de ser atès en la infermeria del museu) és fixar-se només en els quadres o les estàtues que tenen el senyal que els identifica com a objectiu prioritari en les guies auditives. O bé anar directe a les peces on s’avisa que està prohibit de fer-hi fotos. No falla mai, aquest consell. També és recomanable, si vas en un grup i si els membres d’aquell grup es pensen que ets un entès, tenir a mà tres o quatre llocs comuns de la història de l’art que t’han de servir per sortir il•lès de qualsevol pregunta. I, de tant en tant, fugir de la gernació que observa aquella peça ineludible i estar-te una bona estona palplantat davant d’una miniatura holandesa en la qual ningú no para esment i dir, amb una seguretat impertorbable: “Aquesta és la joia oculta del museu”..
La contraportada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Com comportar-se en... una visita al museu
De com entrar en una sala i fixar-se sobretot en els vigilants, els guardians dels secrets més ocults de la contemplació espiritual
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"