Corria el segle XVII quan un comerciant es va acostar al carruatge de la reina per obsequiar-la amb un dels productes més luxosos en aquell temps: unes mitges de seda. Un dels majordoms de sa majestat va rebutjar, irat, el regal, amb una frase lapidària: «La Reina d’Espanya no té cames». L’anècdota, oblidada pràcticament al nostre país però que en nombrosos llibres internacionals referits al puritanisme del cos s’utilitza repetidament per donar compte del tabú que representaven les extremitats inferiors en una dona, m’ha vingut aquesta setmana a la memòria al comprovar com més d’un carca en la cort encara hiperventilava (¡quatre segles després!) al veure Letizia amb minifaldilla (i després, per rematar, ‘shorts’). L’actual sobirana ens té acostumats al llarg ‘midi’ i, com la majoria de dones pertanyents a la monarquia europea (a excepció de quan practiquen esport), no solen mostrar més de dos dits per sobre del genoll. Anar més enllà, ensenyar cuixa, es considera poc apropiat en un acte institucional. Òbviament, és qüestió de gustos (és a dir, que ens generi a la vista harmonia visual) i cultura, però que la deessa Coco Chanel detestés la minifaldilla de Mary Quant titllant-la de «senzillament horrorosa» ha acabat influint també en la visió negativa de la peça.