¿De qui és Simón Bolívar? | + Història

Segur que els nostres lectors han vist les imatges de Colòmbia, en què el Rei no es posa dempeus quan es presenta l’espasa de Bolívar, només quan acaba l'acte, mentre la retiren. Pel que sembla, al protocol de la cerimònia no estava indicat que calia aixecar-se, però per als colombians no calia que ningú els donés ordres. Aquella arma, allà, davant tots, tenia tant significat que simplement es van posar dempeus. Ho va explicar magníficament el professor de ciència política de la UdG, Salvador Martí, en un article publicat aquest dimecres a EL PERIÓDICO. Gustavo Petro està considerat el primer polític d’esquerres que arriba a la presidència colombiana. De jove, va estar vinculat a l’M-19, una guerrilla urbana que es va donar a conèixer el 1974 precisament al robar l’espasa de Bolívar de la casa museu que té dedicada a Bogotà. A la història hi ha fets i personatges que serveixen per crear una identitat col·lectiva, això que ara en l’argot del politiqueig actual s’anomena «el relat». Els catalans ho sabem bé, perquè figures com els presidents Macià, Companys o Tarradellas són citats cada dos per tres per reforçar argumentaris polítics actuals. A l’Amèrica Llatina passa el mateix amb Simón Bolívar, símbol del moviment emancipador que va portar la independència a les colònies espanyoles. Però la seva idea era crear un macroestat anomenat ‘la Gran Colòmbia’, un projecte que va fracassar. Potser per això, quan va morir el 1830, se’l va deixar de banda i les noves generacions de dirigents van prestar més atenció a altres personatges, com Francisco de Paula Santander, que era partidari d’un govern federalista que limités les atribucions del president i de les forces armades. En canvi, Bolívar tenia una concepció centralista, autoritària i militaritzada del que havia de ser un Estat. No és estrany que a mitjans del segle XIX, mentre el partit liberal colombià lloava la figura de Santander, el partit conservador preferís Bolívar. La grandesa d’aquesta mena de personalitats tan rellevants és que, a posteriori, tothom pot posar l’accent on més li interessi. Així, durant la dècada del 1880, els conservadors enaltien un Bolívar autoritari, centralista, paternalista i catòlic a partir de textos i episodis biogràfics del llibertador escollits expressament per reforçar aquesta perspectiva. Va ser un procés que va durar dècades i que va fer servir la premsa per popularitzar una imatge bolivariana que poc encaixa amb la que tenim avui en dia. Més endavant, durant el segle XX, va continuar aquella operació gràcies al també conservador Laureano Gómez, que arribaria a la presidència als anys 50. I el mateix va fer el militar Gustavo Rojas Pinilla, que va aconseguir el poder el 1953, gràcies a un cop d’estat sense violència. En el seu cas, va posar èmfasi sobretot en l’aspecte castrense del líder independentista i va destacar el paper de Bolívar en la guerra contra els espanyols. El 1957, Rojas va ser expulsat del poder per la coalició Front Nacional, formada pels tradicionals partits liberal i conservador. Posteriorment, va fundar la seva pròpia formació política i es va presentar a les eleccions del 1970, que va perdre contra pronòstic per la manipulació de l’escrutini. Allò va provocar que un grup de joves desenganyats pel frau electoral optessin per la lluita armada i fundessin l’M-19. Conscientment, la seva primera acció va ser robar l’espasa de Bolívar, perquè volien posar el focus en la identitat colombiana i llatinoamericana de l’organització. A més, volien connectar amb el poble a través d’aquest personatge històric tan idolatrat, però que fins aquell moment s’havien apropiat els conservadors. Segons deien, l’espasa quedava a les seves mans per continuar el projecte bolivarià. L’arma va estar en poder de l’M-19 fins que es va dissoldre el 1990, quan les autoritats la van recuperar i la van guardar fortament custodiada. Des d’aleshores, no s’havia tornat a exposar públicament fins aquest 7 d’agost. Per això el gest de Petro era tan transcendent. I, tot i que sembli el contrari, va quedar reforçat gràcies a un Rei espanyol que no es va aixecar, perquè no va entendre què estava passant a Colòmbia. Inspiració en l’Uruguai Per al robatori de l’espasa de Bolívar, l’M-19 es va inspirar en una acció semblant perpetrada per una organització uruguaiana anomenada OPR 33, que el 1969 havia sostret una bandera del 1825 utilitzada durant el procés de proclamació de la independència d’aquest país. La diferència és que aquest símbol de la identitat nacional uruguaiana mai s’ha recuperat.

El més llegit