Els gats també pateixen Alzheimer i altres malalties neurològiques que els afecten el cervell

A Espanya, segons l’ANFAAC (Associació Nacional de Fabricants d’Aliments per a Animals de Companyia), hi ha més de 29 milions de mascotes. I segons aquestes dades, elaborades a partir de l’Estudi de Censos 2021 ANFAAC i Veterindustria, d’aquests més de 9,31 milions són gossos i gairebé 5,86 milions són gats. I malgrat aquestes altes xifres, els països de la Unió Europea del nostre entorn encara superen Espanya en quantitat de mascotes. I malgrat que la població moixina encara no és tan nombrosa com la canina a Espanya, el Dia Internacional del Gat, que se celebra aquest dilluns, és una efemèride assenyalada en cada vegada més llars espanyoles, ja que la xifra de felins ha augmentat en els últims anys un 38%. 8 d’agost: Dia Internacional del Gat Es tracta d’una jornada per reconèixer i defensar els drets d’aquests animals davant els abusos i abandonaments que pateixen diàriament, així com conscienciar la població mundial de la importància de la seva cura i manteniment. «El primer que s’ha de tenir en compte és que els gats són animals que poden arribar a viure 10, 15 i fins a 18 anys» de mitjana, afirma Àlex Salvador, coordinadora d’El jardinet dels gats, una entitat sense ànim de lucre de Barcelona que es dedicada a la cura i protecció dels gats de carrer i abandonats. És bàsic, per tant, «reflexionar i ser responsables, tenint en compte que la nostra vida pot canviar molt en tots aquests anys», afegeix Salvador. Hem de ser conscients, també, que tot i que són animals que poden quedar-se sols a casa un parell de dies –sempre ben proveïts d’aliment i aigua, per descomptat–, no és convenient deixar-los desatesos molt més temps, per la qual cosa cal portar-los de vacances o deixar-los a càrrec d’un cuidador, ja sigui professional o una amistat o familiar. Més memòria que els gossos Els gats són éssers fascinants. Molt poca gent sap que tenen més memòria a llarg termini que els gossos, per la qual cosa serien més fàcilment domesticables... si es deixessin, ja que no és fàcil adoptar un gat. Però malgrat la seva docilitat –o manca d’aquesta–, el cert és que els gats són éssers autònoms i carinyosos alhora. El seu comportament, tanmateix, en ocasions pot resultar un misteri per a molts dels que hi conviuen. Per això és necessari conèixer-los millor per poder garantir el seu benestar, contribuir a la seva salut i aconseguir una millor convivència. Cervell similar a l’humà Tampoc molta gent sap que els gats comparteixen en un 90% el cervell dels humans. I és potser aquest fet el que fa queles malalties neurològiques que afecten el cervell dels felins siguin més freqüents del que pensem: tenen malalties vasculars, de tipus ictus, malformacions del cervell, fractures del crani... I Alzheimer. «Les malalties del cervell fan molta por, però els cuidadors han de saber que es poden recolzar en veterinaris especialistes en neurologia que sabran què els passa a les mascotes i els diran els següents passos i les formes de tractament més adequades», explica Anna Suñol, responsable del servei de Neurologia i Neurocirurgia d’AniCura Ars Veterinaria Hospital Veterinari. «Les malalties d’aquest tipus que amb més freqüència veiem en el nostre centre són l’epilèpsia idiopàtica, les meningitis (inflamatòries o infeccioses) i els tumors intracranials», assegura aquesta experta. Les causes són múltiples i depenen de molts factors. Per exemple, moltes depenen del país en el qual habita la mascota. Tanmateix, és important tenir en compte que aquest tipus de trastorns pot arribar a afectar animals de qualsevol tipus, raça o edat. ¿Com puc saber si el meu gat està malalt? Els símptomes de les malalties neurològiques que afecten el cervell depenen de la zona que es troba afectada. Alguns dels senyals més freqüents que poden ajudar-nos a identificar un trastorn d’aquest tipus a la nostra mascota són els canvis de comportament sobtats, les carreres compulsives, el fet de fer voltes sobre si mateix al caminar, decantar el cap o tenir falta de coordinació –que es tradueix en ensopegades o caigudes–, que no pugui sortir d’una habitació i/o que pateixi atacs epilèptics. Si el gat pateix Alzheimer –una malaltia que poden tenir els felins a partir dels 11 anys i que solen tenir la meitat dels gats que han complert els 15– és probable que faci les seves necessitats fora de la sorra i que tingui canvis bruscos de comportament, com que sigui més agressiu o esquerp o intenti cridar l’atenció en excés. De fet, és bastant probable que es mostri desorientat, sobretot de nit, i es dediqui a miolar amb afany, tot i que abans amb prou feines ho fes. ¿Alzheimer o demència senil? No obstant, l’Alzheimer moixí pot confondre’s amb la demència senil– igual com passa amb els humans: en aquests casos, el gat també pateix alteracions del son –dormir més de dia que de nit– i desorientar-se dins de la vivenda en la qual sempre ha residit, fent menys exercici i movent-se menys, deambulant amb desgana i quedant-se bloquejat darrere d’un objecte sense saber com envoltar-lo. També és comú que el gat afectat tingui dificultat a l’hora d’assimilar els canvis i aprendre coses noves o mostri poc interès pel menjar, el lavabo (deixa de netejar-se i rentar-se amb l’assiduïtat amb què solia fer-ho), es mostra més agressiu i/o ansiós de l’habitual o, per contra, més apàtic: respon amb desgana als estímuls externs. Com he d’actuar A l’identificar qualsevol d’aquests senyals, els experts recomanen acudir immediatament a un veterinari especialitzat perquè examini l’animal. Si el veterinari ens deriva a un neuròleg o un centre que no és l’habitual, convé portar l’historial clínic del gat. Com passa en el cas dels humans, al centre mèdic li faran un examen físic i neurològic complet, així com les proves diagnòstiques necessàries (les més comunes, la ressonància magnètica del cap i, en molts casos, l’extracció de líquid cefalorraquidi). Després d’aquestes proves, se li realitzarà un diagnòstic i se li planificarà un tractament adequat per a la malaltia en qüestió. «En el cas de l’epilèpsia, el tractament són els antiepilèptics. En alguns casos, es valora el tractament coadjuvant com canvis de dieta. Quant a la meningitis, depèn de si és inflamatòria o infecciosa i generalment es recomanen antiinflamatoris i en alguns casos antibiòtics. Als tumors, depèn totalment: cirurgia, radioteràpia, tractament mèdic, suport...», conclou la doctora Suñol.

El més llegit