Punxar per violar

Fa unes setmanes m’escandalitzava davant la proposta que les possibles víctimes de violacions tapéssim els nostres gots en els espais d’oci nocturn. Ja em va semblar una proposta ridícula que responsabilitza les víctimes de protegir-nos per assegurar-nos que no ens violessin sota els efectes de la submissió química. Cosa absurda. La majoria de companyes que opinem sobre això sabíem, desgraciadament, que era una mesura poc eficaç perquè a un violador que et vol posar una substància a la beguda no el frenaran unes tapes, encara que estiguin molt ben aconseguides. I no és que tinguem poders endevinatoris, però sabíem que els qui volen violar trobaran la manera per fer-ho, per molt que tapem els vasos. I tal qual. Ja no necessiten ficar-nos res als vasos. Ara ens punxen. Qui vol fer mal, troba la manera. Està clar que les víctimes i possibles víctimes ens hem d’unir i trobar estratègies. Però s’ha de tenir molt en compte quines mesures se’ns proposen. Juntes aprenem a tenir recursos perquè no ens queda més remei. I és per això que fem cursos d’autodefensa feminista, que llegim sobre feminisme, que organitzem punts lila, que ens pengem el llaç lila per visibilitzar que podem ajudar algú que es trobi en una situació de violència. Ens recolzem les unes a les altres. Aquest és un dels ingredients principals de la sororitat. I, desgraciadament, els únics violadors no són aquells que, de manera conscient i premeditada, punxen noies en una discoteca o els posen alguna droga a la beguda. Un violador també és aquell que pensa que si convida a un parell de copes aquella noia que va una mica beguda, anirà prou borratxa per deixar-se tocar o mantenir relacions sexuals compartides. És aquell que convida a un parell de ‘chupitos’ per veure si l’altra s’alcoholitza més i perd la noció del que està fent per aprofitar-se i tenir sexe. Hi ha nois que ho fan de manera deliberada i d’altres que ja ho tenen integrat i no veuen què hi ha de dolent en intentar que una noia s’emborratxi una mica més perquè es «deixi anar». Doncs no, no és «deixar-se anar», és emborratxar-la perquè no prengui una decisió sent-ne conscient del tot. I, ¿sabeu què? Si una persona no pot prendre una decisió de manera totalment conscient, si no té totes les seves facultats per decidir lliurement si vol tenir sexe amb algú, allò no seran relacions sexuals: serà una violació, un abús sexual. Per mi no hi ha diferència. ¡Ah! I hi ha un altre tipus de violacions i abusos. Us ho explico: hi ha qui no convidarà a més begudes una noia per emborratxar-la o que no punxarà ni li ficarà droga a la beguda. Hi ha qui va «a la caça i captura» de les noies que van més begudes o que presentem símptomes d’haver-se drogat amb alguna altra substància per aprofitar-se’n i agredir-les en contra de la seva voluntat. Viure l’experiència de tenir relacions sexuals amb una altra persona no hauria de concebre’s com anar «a la caça i captura». ¿Us fixeu que ja utilitzem un vocabulari en el qual es prioritza la voluntat de qui surt «a caçar» i s’anul·la la voluntat de qui «és caçada»? Tenir relacions sexuals compartides hauria de ser una experiència fantàstica en la qual comparteixes el contacte, les sensacions i el plaer amb l’altra o les altres persones i ha de ser un joc on totes les parts tenen moltes ganes de viure aquesta relació. Ha de ser una experiència d’entusiasme, no d’estratègia per veure si caces algú. I no oblideu que es parla molt sovint de les violacions que tenen lloc en espais d’oci i per part de desconeguts, però les mateixes dinàmiques abusadors i violentes ocorren, massa sovint, dins de les relacions de parella. De fet, la majoria de les violacions es donen en el nucli de les parelles, però d’això es parla molt poc a les notícies. A la consulta escoltem de manera habitual com moltes dones accedeixen a tenir relacions sexuals amb les seves parelles (homes cishetero) perquè, si no ho fan, ells s’enfaden, es posen violents, no els parlen durant dies, etcètera. Una agressió sexual també és aquella que utilitza el xantatge emocional per aconseguir que la parella tingui sexe amb tu. I si estàs llegint això i veus que ets dels homes que s’enfaden amb la seva parella perquè no vol tenir sexe amb tu, et preguntaria: ¿prefereixes que la teva parella se senti obligada a tenir sexe amb tu tot i que no en tingui ganes? ¿De veritat aquest és el tipus de sexe que vols? Perquè això no són relacions sexuals compartides i plaents, això són abusos i violacions. Les relacions sexuals sempre són aquelles que entusiasmen qui ha de participar en el joc, sempre.

El més llegit