Tan sols dos dies després de recomanar descorbatar-se per estalviar energia, el president espanyol va mantenir aquest dilluns el seu tradicional despatx amb el rei a Mallorca i tots dos van lluir vestit amb corbata. És cert que Pedro Sánchez, curant-se en salut, va puntualitzar que el seu consell s’aplicaria «quan no fos necessari». Curiós, ¿quan un tros de tela penjant al voltant del coll pot resultar imprescindible? ¿A tall de soga per a un suïcidi? Entenc que el socialista es devia referir al protocol. Malgrat tot, en cap institució d’aquest país s’obliga a vestir de determinada manera. Ni tan sols al Congrés dels Diputats. Uniformar-se amb vestit, camisa i corbata és un acord tàcit, res més. L’accessori per excel·lència de la coqueteria masculina s’ha proposat en el món de la diplomàcia i els negocis com a senyal de seguretat i serietat. Però si s’ultratja (no se sap com fer-ne el nus, ni quin coll de camisa i americana combina amb cada nus), no esperin que el tros de tela faci cap màgia. Molts diran que tot i que es tractés d’una reunió prèvia al descans estival, Sánchez havia de mostrar respecte en un acte oficial. D’acord, accepto el caràcter de cortesia que molts desitgen prestar al llaç. Però, llavors, quan unes hores després de trobar-se amb el Monarca es va citar amb Francina Armengol, ¿per què va aparèixer sense corbata? ¿La presidenta de Balears mereix menys consideració estilística que Felip VI? Endevino que alguns lectors s’atreviran a dir que sí (tot i que una hagi sigut elegida democràticament i l’altre per herència seminal), però sense haver d’obrir el meló de república o monarquia, si Sánchez rebés a la Moncloa Macron amb corbata i després sense Scholz, ¿no seria discriminatori?