Ventant la història | + Història

Ara que toca controlar el termòstat de l’aire condicionat mentre les temperatures pugen com mai és un bon moment per reivindicar un dels invents més antics de la humanitat per combatre la calor. I és que no hi ha civilització ni època de la història en la qual no hi hagi hagut els ventalls. S’han utilitzat des de temps antics. A l’Egipte dels faraons, per exemple, en un temple de l’època de Ramsès III, que va regnar entre el 1186 i el 1155 aC, s’han localitzat relleus d’escenes on es veuen ventalls de grans dimensions, bastant similars al que es va trobar Howard Carter a l’entrar a la tomba de Tutankamon. És un exemplar magnífic d’un metre d’altura i amb l’estructura d’or preparada per col·locar plomes d’estruç a la part superior. Quant a l’Europa grecoromana, no s’han trobat ventalls a les excavacions arqueològiques però sabem que els utilitzaven gràcies a les escenes de la vida quotidiana dibuixades a les peces de ceràmica i a les figures de Tanagra, una ciutat de la regió de la Beòcia famosa per produir unes peces d’uns vint centímetres que representaven dones de l’època amb els seus accessoris habituals com el ventall. Això sí, eren una mica diferents als plegables que utilitzem actualment. Sembla que el disseny actual va arribar d’Àsia possiblement al segle XVII. Llavors aquelles peces es van convertir en signe de distinció entre la noblesa europea. Cada ventall era fabricat a mà i lluïen unes cuidades decoracions. Les escenes pintades solien representar passatges de la mitologia clàssica per demostrar el refinament de qui l’utilitzava. Durant el regnat de Lluís XIV, França es va convertir en el principal exportador d’aquest accessori gràcies a l’habilitat del ministre Colbert que el 1678 va fundar el gremi de fabricants de ventalls. Aquesta organització controlava tots els detalls del procés de manufactura i es cuidava especialment l’estampat, fins al punt que els pintors encarregats d’il·lustrar aquelles petites peces de tela firmaven un contracte d’exclusivitat i no podien pintar res més que ventalls. El problema va ser que amb les guerres de religió entre catòlics i protestants molts artesans van fugir a Anglaterra, que durant el segle XVIII es va convertir en el nou centre neuràlgic de la fabricació d’aquest producte. Durant la Il·lustració, l’aristocràcia estava abocada al luxe i reclamava la sofisticació de tot el que l’envoltava i utilitzava. Va ser llavors quan, més que mai, aquests petits estris es van convertir en alguna cosa més que una eina per passar menys calor. El ventall era un complement de moda, que havia de ser minuciosament escollit per combinar amb el vestuari, el pentinat i el maquillatge. Quant a la temàtica, malgrat que continuaven fent furor les escenes mitològiques, també van aparèixer nous motius decoratius, sobretot relacionats amb la vida quotidiana aristocràtica que es representava tan idealitzada com podia ser-ho el selfie de qualsevol ‘influencer’ d’Instagram. Una altra cosa que agradava molt eren els ventalls amb ‘chinoiseries’, és a dir, les decoracions que imitaven els colors i sanefes dels productes procedents d’Àsia, que en aquells moments estaven de moda gràcies al comerç colonial. Durant el segle XIX, el ventall es va adaptar als nous temps. Amb l’arribada de la revolució industrial i la incipient societat de consum, les grans empreses van descobrir que podien ser una bona eina publicitària i era habitual que els cartellistes que creaven aquells magnífics anuncis que encara ens fascinen, també decoressin ventalls. Fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial era habitual veure exemplars patrocinats per empreses de transport ferroviari, creuers transatlàntics, hotels i restaurants de luxe, perfums, xampany... Durant la dècada dels 20 i 30 es va mantenir la producció, però va anar perdent el glamur d’altres temps. Després, l’arribada de l’electricitat, els ventiladors i l’aire condicionat van condemnar el ventall a l’ostracisme. Almenys fins ara, que la crisi climàtica i l’energètica potser el ressusciten i es torna a posar de moda. Complement masculí Hi ha la creença molt estesa que el ventall és un complement exclusivament femení, però no és cert. Des dels primers temps els homes també els van utilitzar. L’única diferència és que els ventalls considerats per a homes no estan tan decorats i solen ser de menor mida per poder guardar-los a la butxaca de la jaqueta o de la camisa.

El més llegit