Fa trenta anys Barcelona va ser la capital del món. En una època en la qual no hi havia xarxes socials ni internet i encara no havíem après el significat de la paraula ‘globalització’, la inauguració dels Jocs Olímpics eren un esdeveniment d’abast mundial retransmès a través de la televisió pels cinc continents. Aquests dies tothom evoca aquell moment que per als que el vam viure va deixar una empremta inesborrable. Però més enllà de la nostàlgia a ningú se li escapa que la capital catalana va experimentar una transformació radical que marcaria l’entrada al segle XXI. Ara bé, ja que el present és egocèntric, sembla que el que hem viscut les generacions actuals sigui un fenomen únic, però no és cert. I el que va passar el 1992 no és una excepció.