¿On són els homes llop?

El 20 de juliol de 1969 els tripulants de la nau Apolo 11 de la NASA van ser els primers homes que van posar els peus a la Lluna, proesa que va suposar una fita històrica per a la humanitat. Si algú espera trobar aquí arguments per alimentar les teories conspiranoiques lamento comunicar que no els trobarà. Precisament, la conquesta de l’espai va servir per canviar la perspectiva que es tenia del nostre satèl·lit. Fins aleshores, tota mena de fantasies havien servit per alimentar la cultura popular. Al segle XIX, per exemple, va córrer la notícia falsa que la Lluna estava habitada, mentre d’altres asseguraven que era la responsable de l’aparició d’éssers fantàstics com els homes llop. S’ha de dir que malgrat algunes aparicions a la saga ‘Crepuscle’ i a les aventures de Harry Potter, durant els últims temps els homes llop són uns personatges que no han tingut la mateixa popularitat que d’altres. Van viure la seva època daurada a les dècades de 1930 i 1940, quan es van rodar una sèrie de pel·lícules aprofitant l’empenta de la novel·la ‘Un home llop a París’, escrita el 1933 pel nord-americà Guy Endore, on es narra la història de Bertran Caillet, un home turmentat perquè no pot controlar els seus baixos instints quan es converteix en llop. El llibre va ser un èxit de vendes i els historiadors de la cultura popular situen el fenomen literari a l’altura del ‘Dràcula’ de Bram Stoker i del ‘Frankenstein’ de Mary Shelley. Bona prova d’això és que només dos anys després de la publicació de la novel·la ja es va estrenar ‘L’home llop de Londres’, que va començar a construir part dels referents visuals que s’anirien perfeccionant en films posteriors. Tot això no deixava de ser l’adaptació evolucionada d’una llarga tradició ancestral que enfonsa les arrels en la nit dels temps. Bona prova d’això és que el terme ‘licantrop’, que s’utilitza com a sinònim per definir la persona que es transforma en llop, prové del grec. Segons els textos clàssics, a l’antiga i mítica Arcàdia (situada a la península del Peloponès) hi va haver un rei anomenat Licàon. D’ell s’expliquen moltes històries. Cap de bona, per cert. Amb algunes variacions, totes coincideixen a exposar que va participar en un banquet en el qual es va oferir carn humana. En alguns relats la carn hauria sigut d’un dels seus fills, i en d’altres, d’un nadó. En qualsevol cas, en la majoria d’aquestes narracions mitològiques també sol aparèixer Zeus disfressat de camperol. A l’Olimp li havia arribat la veu que aquell monarca no seguia els preceptes religiosos i havia decidit baixar a la Terra per comprovar-ho en persona. Licàon, que a més d’impiu es creia molt llest, de seguida va intuir que aquell llaurador que demanava almoina era una divinitat disfressada, i per demostrar que tenia raó va tenir la idea de servir-li carn humana, cosa que ofenia els déus. Perquè una cosa és que fossin capritxosos amb els designis dels mortals, i una altra de molt diferent, que se’ls mengessin per dinar. Total, que quan Zeus va tenir el plat a la taula va posar el crit al cel (¿on si no?) i com a càstig va convertir Licàon en llop. Altres versions explicaven que durant el govern d’aquell rei, a Arcàdia se celebraven sacrificis humans i els que es menjaven la carn es transformaven en llops. L’encanteri durava vuit anys sempre que no s’haguessin empassat ningú més des d’aleshores. Els especialistes en història de Grècia apunten que aquest tipus de llegendes s’explicaven per denigrar antigues tradicions que hi havia en terres hel·lenes, com el sacrifici de persones per honrar els déus, pràctica que amb el pas del temps va ser vista com una monstruositat. L’interessant és que en aquells episodis la lluna plena no apareixia per enlloc. La irrupció del satèl·lit com a secundari imprescindible en el licantropisme va començar a apuntar durant la cacera de bruixes, ja que llavors es va estendre per diversos punts d’Europa la llegenda que hi havia persones que podien convertir-se en bèsties ferotges quan hi havia lluna plena. Que l’animal fos el llop no era estrany, perquè era a qui més temien la gent del camp i la muntanya. TEXT BREU La vinculació definitiva entre la lluna plena i la transformació de l’home llop va arribar amb una pel·lícula de 1943 protagonitzada per Lon Chaney i Bela Lugosi titulada ‘Frankenstein i l’home llop’. Tot i que la idea era que fos una història de terror, alguns crítics la van ridiculitzar pel seu guió ple d’incoherències. Això sí, la lluna plena va triomfar.

El més llegit