Feia mesos que reclamava el presidentde la Generalitat una trobada a soles amb el president del Govern espanyol. Temes i polèmiques a tractar no faltaven. Pedro Sánchez assegurava a Pere Aragonès que trobaria el moment, però semblava que tot era molt més prioritari que la seva cita. Armat de paciència i perseverança, finalment va aconseguir la reunió. Va viatjar a Madrid amb tren amb una sola nansa de la seva motxilleta a l’espatlla i a la porta de la Moncloa es va posar una mica nerviós. Va voler recol·locar-se la corbata i l’americana per a la foto; però a l’haver pujat ja l’escalinata (Sánchez només baixa els esglaons si es tracta de Biden), més que un gest de coqueteria semblava que s’estigués buscant la cartera (cosa que no estaria malament, amb polítics mai saps) o intentant detectar-se el pols. A l’entrada de palau es van produir dues encaixades. En la primera, Aragonès va titubejar. No sabia on mirar, si al seu interlocutor o a les càmeres. La presència de Sánchez impressiona i tot i que el català va voler mantenir certa serietat (que es noti que estic enfadat), els fotògrafs van captar com el (ad)mirava (ho entenc, a mi també em sortirien esclats dels ulls si Obama m’allargués la mà). Malgrat tot, aquesta vegada no va mirar a terra per saber quin era el lloc protocol·lari que havia d’adoptar, regalant una foto com la de juny del 2021 en la qual abaixava el cap i semblava estar reverenciant a sobre el seu amfitrió.