Els pescadors de la Barceloneta responen: «Fa més de 40 anys que recollim porqueria»

Una carta rebuda a la secció Entre Tots va generar tanta incredulitat com ràbia a la Confraria de Pescadors de Barcelona. ¿Pescadors tornant al mar el plàstic que recullen amb les seves xarxes? «M’agradaria saber qui ha sigut, quin barco fa això, però em sembla tot molt estrany. Aquestes històries d’un amic m’ha dit...», protesta una de les veus més respectades del port, el patró Pau Huguet, de 55 anys. Serveixi aquest article com a justa rèplica dels treballadors del moll. Per a Huguet, com per a la resta de pescadors de la confraria, el mar no és només el seu lloc de treball. El mar és casa seva i són els primers interessats a voler un mar net. «El primer dia que vam anar amb la xarxa a un canó (submarí) vam treure molts plàstics acumulats i alguns peixos. L’endemà ja vam agafar menys plàstics i més peixos... I així fins que el fons és net i només surten peixos. Seríem tontos si tornéssim a llençat la porqueria al mar per trobar-la l’endemà», explica aquest fill, net i besnet de pescadors de la Barceloneta. La pesca d’arrossegament ja té «molt mala fama», continua, de manera injusta. «Aquí no hi ha corals. El fons marí és terra, fang, no destruïm res», assegura el patró del barco ‘La Ferrosa’, en la qual també treballen els seus germans Xavier i Toni des de molt joves. Com estimen ells el mar, poques persones. Fa més de 40 anys que recullen porqueria del mar, col·laborant en diferents iniciatives mediambientals. La més recent és la impulsada per la Fundació Ecoalf, que converteix en peces d’alta qualitat aquests residus marins. Projectes com aquest persegueixen donar-li una altra vida als rebutjos, sobretot envasos d’un sol ús, però sobretot visibilitzar i conscienciar. ¿Què recullen amb les seves xarxes? ¿D’on prové tot aquest material que després porten a reciclar? El 93% de les escombraries recollides provenen de fonts terrestres i un 80% són plàstics, principalment bosses (la meitat), ampolles i envasos. Són dades del projecte mediambiental Marviva, impulsat el 2016 per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i Port de Barcelona, en el qual els pescadors de la confraria de Barcelona van jugar un paper protagonista. Últim reducte del sector primari a la ciutat El mar dona feina actualment, de manera directa, a unes 240 persones, probablement les més interessades en el benestar de l’ecosistema aquàtic, a aconseguir que els recursos marins perdurin i es regenerin. Aquí no es tracta de capturar el màxim de peix possible. Això mateix aclareixen David Albiol i Agustí Romeu, patró i segon respectivament, quan arriben a la llotja de Barcelona empenyent un carro amb uns 300 quilos de peixos entre gambes blanques, escamarlans, lluços i raps. Van salpar cap a les sis del matí i han tornat passades les quatre de la tarda, a temps per vendre-ho tot a la subhasta. «El peix es col·loca fàcil aquí perquè tampoc pesquem tant. Actualment només podem pescar cinc dies a la setmana i durant un temps limitat», explica Albiol, de 56 anys, molt crític amb el sistema de subhasta a la baixa i sobretot amb les limitacions que venen imposades des d’Europa per culpa de ‘lobbies’, principalment piscifactories i empreses dedicades a l’anomenada ‘pesca industrialitzada’. El president de la confraria, José Manuel Juárez, comparteix aquesta preocupació i defensa un sector que és «100% rendible i 100% sostenible», això últim amb referència als estrictes períodes de veda i horaris de treball reduïts. Confia en l’efecte positiu de la futura remodelació de la llotja, obsoleta segons alguns pescadors, i la campanya per posicionar on es mereix la marca Peix de la Barceloneta, registrada el 2010. Posicionar la marca Peix de la Barceloneta Els peixos i els crustacis que capturen les seves xarxes no tenen una gran popularitat en el mercat, tot i que tenen una salut excel·lent, i la Confraria de Pescadors de Barcelona ja treballa per posar-hi remei. Es tracta de posar en valor la marca Peix de la Barceloneta. «Si vols, aquesta nit et pots menjar un peix que fa cinc hores era viu. Que no ha patit en el seu transport, ni en la manipulació. Més fresc impossible», sosté Huguet. Una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), realitzada amb la col·laboració de pescadors, va concloure a finals de l’any passat que no s’havien trobat cap alteració patològica en els animals estudiats, tampoc anomalies en els teixits. Així, per exemple, no van trobar anxoves amb anisakis a Catalunya, quan «aquest paràsit és especialment prevalent en altres zones del Mediterrani i en punts de la costa atlàntica», va detallar una de les investigadores. Donar a conèixer més i millor les bondats del seu producte sembla necessari. El desconeixement per part de la població els està sortint molt car. «¿Les gambes de Palamós? Nosaltres ens endinsem uns 30 quilòmetres al mar i pesquem junts, les mateixes gambes –remarca Huguet–, però ells s’han sabut vendre bé i nosaltres no».

El més llegit