Hemingway va ser a Pamplona, però no tant | + història

És a dir «7 de juliol» i automàticament se’ns dispara una resposta: «¡sant Fermí!». I ja no fa falta dir res més perquè de seguida a tots ens passen pel cap les imatges d’una alegre i enorme gentada vestida de blanc, amb mocadors vermells i bevent sense parar. ¡Ah! I les corrides i el carrer de l’Estafeta. Evidentment això només és un clixé, gairebé caricaturesc, d’una festa molt arrelada a Pamplona i que atrau milers de turistes de tot el món. Un dels que més va contribuir a internacionalitzar-la (i mitificar-la) va ser l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway. La seva vinculació amb la ciutat navarresa és tal que malgrat el pas del temps continua servint de reclam turístic. El que ocorre amb aquestes figures és que les llegendes i rumors que els envolten acaben pesant més que els fets comprovables. Això ho ha demostrat l’escriptor Miguel Izu al llibre ‘Hemingway en los sanfermines’, on mira de distingir el que és real del que és fabulat en la relació entre el novel·lista i la festa. Per començar s’ha de tenir clar que Hemingway només va ser a Pamplona pels sanfermines en 10 ocasions. La primera fa 99 anys i després, de manera consecutiva, va repetir la visita fins a 1927. Durant aquests anys va gestar, va escriure i va publicar el famós llibre ‘The sun also rises’ (traduït a l’espanyol com ‘Fiesta’), on narra el viatge per França i Espanya d’un grup d’americans que arriben a Pamplona en plenes festes. Les seves detallades descripcions van contribuir a fixar en l’imaginari del món anglosaxó què ocorria cada juliol en aquesta localitat del nord de la península Ibèrica. I, de fet, va servir perquè molts dels seus lectors volguessin acostar-se a Iruña per experimentar les mateixes sensacions que els protagonistes de la novel·la, però això va ser després de la Guerra Civil. Abans que esclatés el conflicte, Hemingway només va tornar als sanfermines el 1929 i el 1931. Després, arran del seu suport al govern republicà el 1936 i a les crítiques al feixisme, va semblar que no podria tornar a Espanya per la seva significació política. Tot va canviar el 1953. En plena Guerra Freda, Franco intentava aproximar-se als Estats Units jugant la carta de l’anticomunisme (més que res perquè els seus aliats internacionals a Europa, Hitler i Mussolini, havien sigut derrotats el 1945). L’acostament de Madrid a Washington va començar el 1947 i es va anar concretant quan el 1952 es van iniciar les negociacions per a un tractat bilateral. En aquest context, la visita de Hemingway als sanfermines de 1953 va ser perfecta per reforçar la imatge positiva d’Espanya davant l’opinió pública americana. Segons explica Izu al seu llibre, l’escriptor es va prestar a aquest paper perquè no va voler parlar de política ni es va deixar entrevistar per la premsa local per no comprometre’s. Tot just dos mesos després, al setembre, es firmaven els Pactes de Madrid, que donaven llum verda a la instal·lació de bases de l’exèrcit dels EUA en territori espanyol a canvi d’ajuda econòmica i militar. A l’any següent Hemingway va rebre el premi Nobel de literatura i es va consagrar definitivament com una celebritat mundial que la dictadura nacionalcatòlica hàbilment va saber utilitzar en el seu procés d’emblanquiment internacional. Sense cap mania van utilitzar la seva figura com a reclam turístic. Això sí, evitant recordar el seu passat antifeixista. Simplement el ‘van vendre’ com un donjoan excessiu, bevedor i amant de l’Espanya ‘autèntica’, o sigui la del vi i dels toros. Era una imatge que encaixava molt bé tant amb la que ja havia descrit al seu llibre dels anys vint com amb l’estereotip d’Espanya que esperaven trobar els primers turistes americans de classe mitjana que viatjaven a Europa aprofitant la bonança econòmica dels anys 50. No és estrany, doncs, que quan Hemingway va tornar a Pamplona el 1956 i el 1959 fos rebut amb tots els honors. I fins fa poc els joves americans continuaven visitant els sanfermines per emular els seus passos. Tanmateix, ara amb la consciència de les noves generacions amb temes com el respecte als drets dels animals això ha començat a passar a la història. Llibre pòstum Ernest Hemingway es va suïcidar el 1961 quan estava treballant en un text per a la revista ‘Life’ sobre les corrides de toros que va veure durant la seva última visita a Pamplona dos anys abans. Finalment, aquelles pàgines van acabar formant part d’un llibre pòstum, cosa que encara va ajudar a augmentar més el mite de la seva relació amb els ‘sanfermines’.

El més llegit