L’espai públic, vital per a la salut de les dones després de la pandèmia

Que les ciutats no estiguin pensades o dissenyades des de les necessitats de les dones i per les dones no és res nou. A Barcelona, les transformacions urbanes de les últimes dècades han sigut liderades per arquitectes com Jean Nouvel, Enric Miralles, Oriol Bohigas o Ricard Bofill, entre altres figures destacades internacionalment. Pocs projectes de reconfiguració de l’espai públic han posat les dones al centre –sigui com a creadores o com a persones residents– i han privilegiat llavors projectes orientats al consum, la producció i el màrqueting de la ciutat. És a dir, són escassos els projectes pensats des d’una perspectiva d’urbanisme ecofeminista i centrats a crear espais per al benestar, la salut i les cures. La pandèmia ha provocat, visiblement, impactes greus a escala social i en la salut, i ha afectat particularment les dones per l’augment de feina de cures no remunerada. (Ministeri d’Igualtat. Govern d’Espanya, 2020). A més, la pandèmia ens va forçar a prendre consciència del valor dels barris com a llocs de proximitat i trobada, i amb la pandèmia hem incrementat el valor que donem als entorns pacificats, i als espais verds i públics. El que menys se sap, tanmateix, és com les dones han viscut les diferents etapes de la pandèmia quan a ús i percepció de l’espai públic i quines implicacions té això per a l’ús i percepció actual de l’espai públic. Segons un recent estudi liderat pel grup d’investigació BCNUEJ (part de l’ICTA-UAB i IMIM), que va fer més de 900 qüestionaris i entrevistes complementàries als barris de la Barceloneta i Sant Antoni, entre juny del 2021 i gener del 2022, la freqüència, tipus i opinió que les dones tenen dels espais públics han anat canviant durant les diferents fases de la pandèmia. Aquests canvis han portat que aquests espais es valorin més actualment i que hi hagi més consciència sobre l’impacte de factors com el turisme en les limitacions del seu ús. L’estudi, liderat per la doctora Margarita-Triguero Mas i la doctora Helen Cole, mostra que la pandèmia va comportar un empitjorament de la salut general i mental de les dones en aquests dos barris. Alhora, un 65% de les persones participants van mantenir o van augmentar el seu ús d’espais públics pròxims a casa seva. Els espais públics, sobretot aquells amb elements naturals (la platja i el passeig marítim a la Barceloneta i el parc de Montjuïc per a les residents de Sant Antoni) es van convertir en espais de vital importància per relaxar-se, distreure’s i fins i tot reunir-se amb amigues i familiars durant, especialment, els primers mesos de la pandèmia. Per exemple, una de les entrevistades de l’estudi va comentar: «Ara tinc aquí diverses amigues vivint al centre, i ens quedem sempre per baix, assegudes en algun banc, o en aquestes cadires que hi van posar i d’altres». A més, segons les dades de l’estudi, mantenir o augmentar l’ús d’espai públic durant la pandèmia es relaciona amb un 50% de més baixa probabilitat de mala salut general i de mala salut mental. Com ho relata una veïna de Sant Antoni, «l’ús de l’espai públic... m’ha ajudat un munt a trobar una mica d’estabilitat». Les veïnes de Sant Antoni i la Barceloneta han dibuixat una relació entre espais públics i salut plena de matisos. D’una banda, les restriccions de mobilitat inicials del 2020 van ser altament nocives per a les persones amb problemes crònics que solien caminar per millorar la seva qualitat de vida. D’altra banda, els primers mesos de pandèmia van permetre que en zones amb elevat turisme, com la Barceloneta, es recuperessin espais públics per a l’ús de les veïnes del barri, tot i que alhora hi va haver un increment de la inseguretat. D’altra banda, amb el relaxament de les restriccions, es van produir aglomeracions en determinats espais públics, cosa que va causar que sobretot les persones grans deixessin d’utilitzar aquests espais. Tal com una veïna de la Barceloneta va declarar: «La platja es va saturar de gent i llavors havia de caminar amb molt de compte i la vaig perdre. Perquè estava tan plena de gent que no m’atrevia a anar-hi [...] hi va haver un moment en què es va posar de moda baixar a la platja i el passeig i tal i tal, a mi em va desplaçar». A més, amb latornada del turisme, les veïnes van reportar un augment dels problemes d’ansietat i son, especialment a la Barceloneta. Finalment, la Barceloneta i Sant Antoni s’han revaloritzat, pels seus serveis de proximitat, entorns pacificats i espais públics –elements que amb la pandèmia hem necessitat més que mai–. Alhora, als dos barris s’ha vist un increment de situació extrema de pèrdua de vivenda i, consegüentment, un augment de les persones sensesostre vivint en espais públics. En general, les dones demanen la protecció i el manteniment d’espais públics de trobada, de cures, de benestar, espais que prioritzen les seves necessitats i posen en valor l’espai públic com a espai de proximitat i de salut per a dones a Barcelona. La pandèmia ha de servir per recuperar de manera més permanent i segura l’espai públic urbà i redissenyar aquests espais d’una manera més inclusiva i transformadora i construint una ciutat que pugui ser realment saludable, ecofeminista i justa. També firmen aquest article Margarita Triguero Mas, Helen Cole i Hanne Carla Bisjak.

El més llegit