La cerimònia dels Oscars, més enllà de les bufetades, els vestits de postureig i els ‘selfies’, és una reunió on es realitza un màrqueting formidable de les pel·lícules que es vol que triomfin en els cines de tot el món. D’una manera menys frívola i més objectiva, el món de l’oncologia mèdica té cada any la seva gala, la reunió de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO, per les seves sigles en anglès, absteniu-vos de comentaris no adequats). L’equivalent europeu, la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, millor sigla, sens dubte), també realitza el seu congrés anual en altres dates i, tot i que ha millorat moltíssim en l’última dècada, la meca on aprendre i mostrar els nous tractaments contra el càncer és la reunió americana. Allà acudeixen sobretot assistents especialistes formats en oncologia mèdica, tot i que també altres professionals biosanitaris i investigadors dels tumors hi apareixen esporàdicament. El tipus de presentació de resultats sol correspondre al dels assajos clínics, on majoritàriament es mostren dades de resposta clínica i corbes de temps de progressió de malaltia i de supervivència global (aquestes representacions s’anomenen Kaplan-Meier). Els voldria resumir tres estudis prometedors presentats en l’última reunió ASCO, celebrada fa molt poc, pel seu possible impacte real en la vida d’un percentatge important de pacients.