¿Pot la ciutadania produir la seva energia?

Des del juliol del 2021, 17 llars de Cornellà de Terri (Girona) s’alimenten de l’electricitat produïda per les plaques solars instal·lades al sostre de l’escola del poble. Cadascú ‘lloga’ una porció d’aquests plafons i la companyia elèctrica li descompta de la seva factura els quilowatts que genera. «Una família tipus pot estalviar-se de mitjana uns 40 euros a la seva factura. En dos mesos ja recupera l’impost municipal anual de 80 euros per participar en el projecte», explica Francesc Pujol, regidor d’energia del poble. El de Cornellà del Terri és el primer projecte que funciona a Catalunya d’autoconsum compartit. Aquesta opció, oberta per un reial decret del 2019, permet que un domicili produeixi part de l’energia que consumeix, tot i que no tingui una instal·lació a la seva pròpia teulada. ¿Una allau de comunitats? En els pròxims mesos es produirà una allau de noves comunitats, gràcies als fons europeus Next Generation i en resposta a l’augment del preu de l’energia, segons expressa en una nota l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC). «La gent està buscant solucions per reduir la seva factura. La seguretat energètica s’està convertint en un problema del ciutadà individual», afirma Sara Tachelet, de Rescoop, la federació europea de cooperatives energètiques. L’IREC impulsa la plataforma SomComunitatEnergetica.cat, que mapa el creixement d’aquestes iniciatives a Catalunya. Els pioners són quatre municipis, entre els quals Cornellà de Terri, que van rebre ajudes específiques de la Diputació de Girona abans de la pandèmia. Un altre grapat a Osona acaben de fer-se amb fons europeus a través del Ministeri de Transició Ecològica. Els ajuntaments de Barcelona i el Prat estan promovent comunitats energètiques als seus territoris, com la de l’Institut Quatre Cantons al Poble Nou, que en els pròxims mesos hauria de proveir 30 domicilis del seu entorn. ¿Què és una comunitat energètica? Hi ha certa confusió al voltant del concepte de comunitat energètica, ja que Europa maneja dues definicions diferents, una de vinculada amb la directiva d’eficiència energètica del 2019 i una altra amb la de renovables del 2018. Segons Rescoop, una comunitat energètica és una manera d’organitzar la ciutadania al voltant d’activitats relacionades amb l’energia que beneficia a la comunitat local. Els ingredients essencials són que es produeix energia renovable i que els membres participen en la presa de decisions. ¿Com funciona l’autoconsum compartit? Espanya no ha traslladat encara les dues directives europees, així que la definició se cenyeix a l’autoconsum compartit, tal com ho planteja el reial decret del 2019. «És una manera de compartir energia entre actors equivalents. Els usuaris són consumidors proactius: produeixen energia entre tots i també la consumeixen entre tots. Es passa d’un sistema centralitzat a un de distribuït», explica Jordi Pascual, investigador de l’IREC. En aquest aspecte, el model és diferent del de les elèctriques municipals (com Barcelona Energia) o de les cooperatives (com SomEnergia), en les quals els usuaris no són productors en la seva gran majoria. Una instal·lació com la de Cornellà de Terri està formada per panells solars en un edifici municipal. Els integrants de la comunitat tenen assignades fraccions determinades de la potència d’aquests plafons, per a les quals paguen una quota. L’energia produïda s’injecta a la xarxa elèctrica. L’empresa distribuïdora registra, hora per hora, quanta energia ha generat cada fracció de la instal·lació. Alhora, registra quanta energia ha extret de la xarxa la llar corresponent. Si els plafons han generat 2 quilowatts i el domicili ha consumit 3, la comercialitzadora li cobrarà només un quilowatt. Si l’usuari n’ha consumit 1, se li compensarà a la factura el cost d’aquest quilowatt excedent. ¿Quins avantatges té el sistema? Amb aquest sistema, una llar pot fer servir energia renovable d’una instal·lació pròxima, sense necessitat de tirar un cable entre ella i el domicili. Pascual estima que la inversió inicial per fabricar la instal·lació (sigui del municipi o sigui d’un grup de particulars) s’amortitza en tres o vuit anys, en funció de si es tenen en compte les subvencions. «Una instal·lació compartida té economies d’escala que redueixen el seu cost respecte a una d’individual. A més, la simple consciència de veure de prop com es produeix l’energia redueix el consum entre un 10% i un 20%», observa Pascual. En cas de generalitzar-se, l’autoconsum reduiria també les pèrdues associades amb el transport d’energia a llargues distàncies. «La gent tendeix a acceptar més els projectes d’instal·lacions renovables, si se’n sent part», afegeix Tachelet. ¿Quin potencial té aquest model? «El potencial és enorme. Estimem que, el 2050, el 45% de la producció d’energies renovables podria estar en mans dels ciutadans», afirma Tachelet, l’organització del qual representa més d’un milió de persones a Europa. Pascual cita un estudi de Greenpeace Espanya, segons el qual el país podria autoproveir-se completament amb energies renovables. «La potència d’aquests projectes és que són infinitament replicables, i a més aprofitant espais que ja estan antropitzats», afirma Pujol. ¿Quins són els seus reptes? Un dels principals esculls per a l’enlairament de l’autoconsum compartit és que el reial decret del 2019 fixa en 500 metres la màxima distància entre la instal·lació i el domicili de l’usuari. En altres països, com França i Portugal, aquesta distància arriba als quilòmetres. La transposició de les directives europees és un altre assumpte pendent. A més, la majoria de les comunitats consultades es queixen que les grans distribuïdores són molt lentes a activar el sistema de recompte de quilowatts. De fet, Cornellà de Terri ho va fer a tota velocitat, també gràcies al fet de comptar amb una distribuïdora local, Electra Avellana. «Les directives europees exigeixen que els estats dissenyin un carril ràpid per a les comunitats energètiques, perquè puguin competir en igualtat de condicions amb altres actors del mercat», conclou Tachelet.

El més llegit