Li van ser suficients només dos minuts per tornar a donar una lliçó magistral de comunicació reial i deixar en evidència (‘again’) la Zarzuela. En 120 segons contemplem Isabel II prendre el te amb l’osset Paddington (personatge de la literatura infantil anglesa), descobrim què porta a la seva sempiterna bossa de mà i al·lucinem al veure-la colpejar la tassa amb una cullereta al ritme de ‘We will rock you’ per donar pas al multitudinari concert en el seu honor durant les celebracions dels seus 70 anys al tron. A més de fer gala de l’humor anglès i oferir una interpretació notable –va aguantar amb mestria el gest en cada primer pla, i això que interactuar amb un dibuix animat digital no ha de ser tasca fàcil– la sobirana també va aconseguir connectar amb nombroses generacions de ciutadans. La reacció facial dels espectadors va donar bon compte d’això. Fins i tot la seva pròpia família, asseguda com a públic a les grades, es va sorprendre i va divertir amb l’esquetx que es va projectar en una gran pantalla (els ulls com plats de la princesa Charlotte -7 anys-, filla dels ducs de Cambridge, al·lucinant no només amb l’actuació de la seva besàvia sinó amb el fet que el seu dibuix favorit passegés per palau). Però és un dels seus besnets en particular, l’avui ja famós príncep Louis, de 4 anys, el que sembla haver heretat els dots còmics de tots els seus avantpassats (això o l’esperit punk dels Sex Pistols es va apoderar de la criatura). Les seves entremaliades ganyotes de fàstic, provocació i desesperació durant les celebracions de jubileu de platí de la reina van servir perquè fins i tot els republicans se sentissin d’alguna manera representats a la festa de la monarquia.