La ignorància disfressada de modernitat del Primavera Sound | + Història

A hores d’ara no deu quedar ningú que no s’hagi assabentat que a Barcelona hi ha un festival musical anomenat Primavera Sound que, per negociar la seva continuïtat a la capital catalana, ha començat a jugar la carta de Madrid. És una tàctica xantatgista tan vella com l’intent d’encaix de Catalunya a Espanya que consisteix que, quan algú no aconsegueix el que vol, diu que se’n va a la capital del regne, perquè allà el tracten millor. En un acte més d’aquest teatret, aquest cap de setmana al recinte del Fòrum on es fan els concerts del Primavera, una pintura mural donava la benvinguda als assistents. La imatge és impactant: l’alcaldessa Ada Colau i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, fent-se un petó a la boca. I a sobre, unes paraules en rus que es podrien traduir, més o menys, com «Déu meu, ajuda’m a sobreviure». De la mateixa forma que, tal com ja es va explicar aquí mateix, Rigoberta Bandini va intentar convertir ‘La llibertat guiant el poble’, de Delacroix, en una referència feminista en la seva famosa cançó, amb el mural ens trobem davant un altre cas d’ignorància sideral sobre el significat que té el referent en què s’inspira l’obra. Aquest mural és una adaptació del grafiti que va fer Dmitri Vrubel al mur de Berlín el 1990, on es veia Leonid Bréjnev, cap d’Estat de la Unió Soviètica, i Erich Honecker, president de la República Democràtica Alemanya, fent-se un petó a la boca. L’artista rus es va inspirar en una foto de 1979 en què els dos polítics se saludaven d’aquesta manera tan sorprenent. Sorprenent per nosaltres, però no per als seus protagonistes. Tot havia començat a finals del segle XIX, quan els militants socialistes es feien petons a la galta com a símbol d’igualtat, fraternitat i solidaritat. Després, el costum també va ser adoptat pels comunistes com un acte de companyerisme, i amb l’establiment de l’URSS, la salutació petonera es va institucionalitzar. Durant la Guerra Freda, amb l’hermetisme característic del Kremlin, els analistes polítics intentaven endevinar el nivell de bona relació que tenien dos líders en funció de quants petons es feien i l’efusivitat que hi posaven. El súmmum era quan se’n feien un a cada galta i el tercer a la boca, que és just el moment que va immortalitzar el fotògraf Régis Bossu el 7 d’octubre de 1979 al Berlín oriental. S’hi celebraven els actes del 30è aniversari de la fundació de l’RDA. A penes dos dies abans s’havia firmat un acord de mutu recolzament per 10 anys en virtut del qual els alemanys orientals proveirien la Unió Soviètica de barcos, maquinària i productes químics; mentre que Moscou enviaria combustible i equipament nuclear a l’RDA. El petó potser transmetia molt bon rotllo, però no era qüestió de tocar-li els nassos a Bréjnev. Durant el seu mandat, l’URSS va desplegar una activitat exterior molt intervencionista. Considerava que el seu país era l’Estat guia del comunisme i que, com a tal, tenia potestat per immiscir-se en els afers interns dels seus aliats perquè, segons ell, tenien la sobirania limitada. I no eren només paraules. Seguint la que es coneixia com ‘Doctrina Bréjnev’, el 1968 Moscou ja havia enviat tropes a Txecoslovàquia per reprimir la Primavera de Praga, que no era res més que un tímid intent aperturista del país. En canvi, amb l’RDA tenia més sintonia, ja que Honecker aplicava el comunisme amb mà de ferro (només s’ha de recordar que la seva policia secreta, la Stasi, era una de les més temudes del món). Ara bé, aquest petó a la boca, per més efusiu que fos, no era entre dos iguals. Qui manava era l’URSS. Tocaria preguntar als del Primavera quina de les dues polítiques pretenen que s’imposi a l’altra. El mural no té cap mena de connexió ni amb la foto de 1979 ni amb el grafiti de Vrubel, que per cert va titular ‘Déu meu, ajuda’m a sobreviure a aquest amor mortal’. Es veu que «a aquest amor mortal» no cabia a la paret del Primavera. Quan desconeixes els referents i els banalitzes per aconseguir l’impacte mediàtic i la viralització acabes fent el ridícul, per més modern que et consideris. Quan de modern no en tens res. Versions El mural de Vrubel ja s’havia versionat altres vegades. A Anglaterra, per exemple, durant la campanya pel referèndum del Brexit en van fer un amb Boris Johnson i Donald Trump de protagonistes. I a Lituània un altre, també amb el president dels EUA, però aquesta vegada amb Vladímir Putin, al costat del lema ‘Make everything great again’, inspirat en l’eslògan trumpista.

El més llegit