L’exitós fracàs de ‘La Gioconda’ robada | + Història

El Museu del Louvre no està passant pel seu millor moment. Quan ja es començava a deixar de parlar de la investigació policial a l’exdirector Jean-Luc Martínez per la compra d’una estela de Tutankamon que hauria estat extreta il•legalment d’Egipte durant la Primavera Àrab; un home disfressat amb una perruca i fent-se passar per invàlid va llençar un pastís contra ‘La Gioconda’. “Artistes! Penseu en la Terra. Hi ha qui la vol destruir. Per això ho he fet”, va cridar mentre els serveis de seguretat se l’enduien. Segur que heu vist les imatges gràcies als centenars de visitants que, mòbil en mà, eren davant del quadre de Da Vinci al moment de l’atac. Precisament perquè és una icona del museu, l’home va escollir la 'Monna Lisa' com a objectiu. De fet és possible que es tracti del quadre més popular del mon. Però no sempre ha estat així. Tot va començar el 1911. El 22 d’agost d’aquell any era un dimarts i quan el Louvre va obrir les portes després del descans setmanal dels dilluns, van saltar les alarmes. 'La Gioconda' havia desaparegut. Aleshores la tela ja era molt apreciada pels experts però el públic en general encara no li havia prestat massa atenció. Aquell robatori ho va canviar tot gràcies al ressò que se’n va fer la premsa. Els diaris, que eren el gran mitjà de comunicació de masses de l’època, cada dia informaven dels avenços la investigació policial i ho acompanyaven amb reproduccions del quadre. El cas es va fer tant popular que els visitants van començar a anar al museu només per veure el pany de paret buit on hi havia hagut aquella obra mestra del Renaixement. I com passa sempre que alguna cosa es converteix en el tema de moda, van començar a fer-se’n caricatures, acudits, cançons còmiques, obres de teatre... Tothom reia molt però de la 'Monna Lisa' no apareixia. I això que la gendarmeria fins i tot va detenir i interrogar Picasso i Apollinaire com a possibles sospitosos d’haver comès el robatori. Basaven els seus indicis en què eren dos joves creadors avantguardistes que s’havien declarat enemics de l’art convencional. Ni la millor agència de publicitat hauria pogut idear una campanya de promoció com aquella. Només hi havia un petit detall: el cas no es resolia. Van anar passant els mesos i els gestors del Louvre van haver d’assumir que no recuperarien aquell Da Vinci mai més. A la tardor de 1913, però, es va produir un fet inesperat. El novembre d’aquell any, un home que es feia dir Leonardo es va posar en contacte amb el director de la Galeria dels Uffizi de Florència per oferir-li un quadre. Quina no va ser la seva sorpresa quan va veure que era la 'Monna Lisa' robada a París dos anys abans. De seguida va notificar-ho a les autoritats i es va procedir a la detenció del tal Leonardo, que com és de suposar no es deia així. El seu nom real era Vincenzo Peruggia. Era un antic treballador del Louvre que havia decidit sostreure la pintura però no per vendre-la sinó per tornar-la a Itàlia. Creia que l’obra havia estat robada per Napoleó durant les seves campanyes militars a la península itàlica. En realitat, aquella peça havia estat adquirida de manera legal pel rei de França Francesc I el 1517 o el 1519 (la data no es coneix amb certesa). Si aquella era la veritable i única intenció de Peruggia no se sap del cert, perquè algunes teories defensen que hauria format part d’una conxorxa de falsificacions però no s’ha pogut demostrar mai. Ara bé, la conjectura de Peruggia sobre l’espoli napoleònic tampoc era tan descabellada perquè a, part d’arrasar militarment el continent, l’emperador gal també es va emportar algunes de les millors obres d’art de tot arreu: Itàlia, Espanya, Egipte... i després les exhibia al Louvre com a trofeus per a glòria i orgull dels francesos. De fet va ser durant la seva època que el museu va rebre l’impuls definitiu per convertir-se en el referent que és avui. Tampoc és que Bonaparte fes res d’excepcional. Tots els grans museus occidentals tenen peces de procedència il•lícita. Una altra cosa és seguir fent-ho al segle XXI, a menys que Jean-Luc Martínez es pensés que vivia al temps de Napoleó. Tràfic il·legal d’antiguitats Tal i com ja va informar aquest diari, l’exdirector Jean-Luc Martínez s’ha vist involucrat en una xarxa de tràfic il•legal de centenars d’antiguitats procedents de països àrabs en conflicte. Una de les peces més importants és una estela de granit rosa del faraó Tutankamon valorada en més de 15 milions d’euros que actualment s’exposa al Louvre d’Abu Dhabi. Entendre-hi + amb la història

El més llegit