Romans, fenicis, militars: els orígens de la logística | + Història

Aquest dimarts s’inaugura el SIL Barcelona, el Saló de la Logística que ja arriba a la seva edició número 22, convertint-se en una de les trobades professionals més importants que se celebra a la capital catalana. A aquestes alçades ningú dubta que la logística és una activitat fonamental per al nostre món global. La pandèmia del coronavirus o la crisi del Canal de Suez ens han demostrat com d’important és una bona gestió de les mercaderies, tot i que la logística és molt més que això. És l’habilitat d’aconseguir que a cada moment i lloc hi hagi els productes que es necessiten. Tot i que no va ser fins la dècada de 1960 que es va incorporar a la gestió empresarial i al comerç internacional, abans ja era vital en l’àmbit militar. De fet, una de les teories per explicar l’origen del terme és el càrrec de l’escalafó de l’exèrcit francès creat el segle XVIII anomenat 'maréchal des logis'. Un grau de la suboficialitat que encara existeix i que s’ocupa de la intendència. Qui hauria convertit el “logis” en “logistique” (logística en francès) hauria estat el general suís Antoine-Henri Jomini al llibre que va escriure el 1838 sobre l’organització de les tropes durant els conflictes bèl•lics. Aquell volum, molt ben valorat per les acadèmies militars de l’època va arribar als Estats Units i fou un manual bàsic de centres prestigiosos com West Point. Després, durant el segle XX, la logística va ser una qüestió clau per assegurar l’èxit de les campanyes nord-americanes a les dues guerres mundials. Ara bé, des del nostre egocèntric present no podem caure en l’error de pensar que la logística només tingui raó de ser a l’actualitat. Per a les grans potències de l’antiguitat, com Roma, aquella qüestió ja feia ballar el cap als emperadors, que havien de trobar la manera de controlar cada vegada un territori més gran amb els seus exèrcits. I el mateix per a la logística civil. Un grup d’investigadors de la universitat sèrbia de Novi Sad el 2011 van analitzar des de la perspectiva del transport de mercaderies el resultat de diferents excavacions de vaixells naufragats, per demostrar que a la Mediterrània d’abans de Crist ja existia un sistema de comerç internacional ben organitzat. Un dels exemples més fascinants que citaven era el del buc Uluburun, que va naufragar davant les costes de l’actual Turquia al voltant del segle XIV aC, és a dir, durant l’Edat de Bronze. El vaixell, d’uns quinze metres de llarg i localitzat a uns 45 metres de profunditat, va ser objecte d’una intensa recerca al llarg de campanyes arqueològiques ininterrompudes entre 1984 i 1994. Al moment d’enfonsar-se portava la bodega carregada fins a dalt de tot, cosa que el converteix en una valuosa font d’informació per a descobrir com es movien les mercaderies entre els ports mediterranis. A la llista de productes hi havia lingots de coure, una tona d’estany, 149 gerros, fusta negra de l’Àfrica, ullals d’ivori, ous d’estruç, ceràmica xipriota, làmpades d’oli, perles d’ambre del Bàltic, pedres precioses i peces de vidre. Tot estava perfectament col•locat per repartir el pes i aprofitar l’espai de càrrega al màxim. Es calcula que en total, la nau transportava unes vint tones de mercaderies. A jutjar pels productes, l’Uluburun possiblement procedia de l’illa grega de Micenes i hauria navegat des de les costes egípcies fins al Pròxim Orient. Segur que durant els seus trajectes es va creuar amb infinitat de vaixells fenicis, els grans dominadors del comerç internacional de l’època. Van ser ells els que van desenvolupar algunes eines aleshores revolucionàries que els eren vitals per això que ara anomenem logística: l’alfabet i els números. Els fenicis van ser pioners a buscar fórmules per registrar grans quantitats amb pocs gargots i poder comptar el que compraven, venien i transportaven d’un costat a l’altre. El fet que tinguessin tanta mobilitat i es relacionessin amb tothom va fer que aquells sistemes es popularitzessin. Sense aquells primers passos, la nostra logística actual no hauria assolit el nivell de sofisticació que té ara. De l’àmfora al contenidor Cada època ha utilitzat els millors recipients que ha pogut desenvolupar per a transportar mercaderies. A l’antiguitat les àmfores fetes de ceràmica eren les més habituals, de la mateixa manera que des de l’aparició del ferrocarril van començar a popularitzar-se aquests grans contenidors rectangulars que ara també porten camions i vaixells mercants.

El més llegit