Les altres Mariana Pineda | + Història

Avui es commemora l’aniversari de l’execució de Mariana Pineda. Un personatge popularitzat en part gràcies a l’obra que li va dedicar Federico García Lorca, granadí com ella. No obstant, el procés de convertir aquella dona en una heroïna ja havia començat poc temps després de la seva mort, durant els primers anys del regnat d’Isabel II. El cas de Pineda és una evidència més de com el poder a Espanya sempre maniobra sense escrúpols i males arts per eliminar els opositors que posen en entredit l’ordre establert. La traumàtica brutalitat del segle XX és tan inapel·lable que deixa en un segon pla episodis colpidors del segle XIX com l’etapa de Ferran VII. Els historiadors han calculat que durant les diferents fases en què va ocupar el tron fins al moment de la seva mort el 1833, es van executar uns 6.000 presos polítics i 35.000 van ser processats, empresonats o desterrats. Un dels que va acabar entre reixes va ser l’oncle de la nostra protagonista, un sacerdot antiabsolutista que ella visitava a la presó amb assiduïtat. Allò li va permetre entrar en contacte amb els represaliats, amb els quals de seguida va establir amistat. Era l’encarregada de transmetre missatges a les famílies i fins i tot s’ocupava de realitzar certes gestions davant les instàncies oficials. A poc a poc la seva implicació amb la causa liberal va anar creixent i va arribar a protagonitzar situacions arriscades. La més coneguda es va viure l’octubre de 1828, quan va ajudar a escapar un condemnat a mort, facilitant-li una disfressa de frare caputxí per sortir del penal confós entre el grup de religiosos que visitaven els reus abans de ser ajusticiats. La popularitat de Mariana Pineda entre els cercles liberals creixia al mateix ritme que ho feia l’odi entre les autoritats absolutistes, que van començar a identificar-la com una enemiga que s’havia d’abatre. En alguna ocasió van aconseguir empresonar-la, però els càrrecs eren massa inconsistents per retenir-la i havien de deixar-la anar. Fins que va arribar el 1831. Els rumors d’un aixecament liberal cada vegada eren més persistents. Molts encara tenien viu el record de la sublevació de 1820, quan es va intentar imposar un règim constitucional a Ferran VII. L’aventura va durar tres anys, que el rei va dedicar a conspirar per recuperar els seus plens poders; cosa que va aconseguir amb l’ajuda de França, que va enviar un exèrcit anomenat els Cent Mil Fills de San Luis per restaurar l’absolutisme. D’aquesta manera es va posar punt final al que es coneix com a Trienni Liberal i que va donar pas a la Dècada Ominosa. Una de les víctimes d’aquells 10 anys de repressió implacable va ser Mariana Pineda. Aquell 1831, la policia de Ferran VII anava boja buscant conspiradors i va trobar l’excusa perfecta per acabar amb ella. En un domicili es va localitzar una bandera en la qual dues modistes estaven brodant el lema «Llei, Llibertad, Igualtat» i que havia d’hissar-se per iniciar la rebel·lió. Segons van declarar, l’encàrrec l’havia realitzat Pineda. És clar que ho van afirmar després de rebre una quantitat de diners per part del jutge que, a més, va ordenar col·locar la bandera a casa de la nostra protagonista perquè servís de prova incriminatòria per acusar-la de conspiració i alta traïció contra la corona. Allò només va ser el pròleg de la farsa judicial a què va ser sotmesa. Desgraciadament no coneixem els detalls processals del cas perquè l’expedient (¡oh, casualitat!) va desaparèixer després de la seva execució. En el moment de la seva mort, Mariana Pineda tenia 26 anys, era viuda i tenia tres fills. El seu cas va marcar els liberals i la seva figura va ser recordada per sempre. Al contrari, altres dones perseguides han caigut en l’oblit. Els historiadors Juan Francisco Fuentes i Pilar Garí van localitzar 1.454 represaliades que apareixen al llibre ‘Amazonas de la libertad. Mujeres liberales contra Fernando VII’. A diferència dels homes, la seva identitat ha quedat esborrada pel pas del temps i això genera la falsa idea que les dones no es van involucrar en política, quan va ser al contrari. El que toca és rescatar les altres Mariana Pineda de la història. Nomenclàtor Mariana Pineda és recordada al nomenclàtor d’algunes poblacions. Entre aquestes a la Vila de Gràcia de Barcelona, que està plena de referents liberals. Per exemple, existeixen vies dedicades a líders revolucionaris com José María Torrijos o Abdon Terrades; i a conceptes com la llibertat, la fraternitat i el progrés. Passejar per aquests carrers és tota una lliçó d’història. Entendre-hi + amb la història

El més llegit