¿Quines papallones especials freqüenten les platges metropolitanes?

Les papallones de taques taronges, marrons, blanques i negres que han aparegut a les platges del llevant espanyol en les últimes setmanes són unes petites heroïnes. Com cada primavera, han creuat el Mediterrani des de l’Àfrica, volant al llarg de milers de quilòmetres. Hi ha constància de la seva presència en barcos en alta mar. Després de tocar terra a les platges, s’estan repartint per Europa, on es reproduiran. La segona o tercera generació emprendrà el viatge de tornada a l’Àfrica. La migradora dels cards (així es diu la papallona migrant) és una de les espècies característiques de les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així ho certifica un recent informe de l’Observatori Metropolità de les Papallones (mBSM), una iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es tracta del primer report d’aquesta iniciativa que cobreix un any sencer d’observacions, el 2021. Sentinelles de la biodiversitat Les papallones, junt amb els ocells i els ratpenats, són reconegudes com a bioindicadors per la Unió Europea. En altres paraules, són molt sensibles a la qualitat d’un ecosistema, i la seva presència és un índex de biodiversitat. «La tradició ha sigut estudiar-les en espais naturals protegits. Està bé tenir aquests entorns ben conservats, però també volem tenir una naturalesa saludable a prop de casa», observa Joan Pino, director del Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (Creaf), que participa en l’observatori. D’aquí ve la idea de concentrar-se a l’àrea metropolitana, un espai intermedi entre la zona urbana i les àrees protegides. Un altre projecte paral·lel (l’uMBS) se centra en la ciutat de Barcelona i Pino preveu que aviat se’n publiquin els resultats. Sorprenent abundància Els més de 2.200 exemplars observats en l’estudi, en una vintena de parcs i platges de l’AMB, pertanyen a 40 espècies. Això representa un 20% de les espècies presents a Catalunya. Unes quantes papallones oportunistes dominen el recompte, però també s’han observat espècies molt rares, com un exemplar de papallona tigre al parc del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat) i tres exemplars de sageta negra al parc de la Torre-roja (Viladecans). «Tenim una cinquena part de les espècies en un territori que és el 2% de la superfície de Catalunya. Hi ha una biodiversitat destacable que s’ha de conservar», observa Pino. Papallones de les platges Les poblacions que freqüenten els parcs són diferents de les de les platges. Als primers, dominen la blanqueta de la col, la blaveta comuna i la barrinadora dels geranis. A les platges observades (Castelldefels, Gavà, la Murtra a Viladecans i el Remolar al Prat de Llobregat), també abunda la blaveta comuna, però just després venen la migradora dels cards i la safranera de l’alfals, que són menys freqüents als parcs. «Hi ha poblacions que troben refugi a la platja», observa Pino. La raó no està clara, segons Pino. Podria ser la presència de plantes nutrícies, que proporcionen aliment a les seves erugues. O potser l’absència d’espècies competidores. «Té la seva lògica. L’hàbitat de les platges és molt diferent del dels parcs. L’alfals que alimenta l’eruga de la safranera de l’alfals es considera una mala herba en un parc», comenta Diego Fernández Ruiz, expert en papallones i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, no implicat en l’estudi. 50 voluntaris L’estudi s’ha fet gràcies a 50 voluntaris, que l’mBSM ha format des del 2019 per portar a terme un protocol d’observació. «Ens agrada la natura. Vam sentir que buscaven voluntaris i ens hi vam apuntar. ¡Ara veiem papallones a tot arreu!», diu Mònica Muñoz, una traductora que monitoritza cada 15 dies el parc del Tramvía de Montgat, juntament amb el seu fill Nil Redón, de 16 anys. L’any passat, tots dos van notar que el nombre de papallones estava caient en picat en aquest espai. «S’hi segava molt, hi havia un parc per a gossos sense herba i havien tirat encenalls de fusta a sota dels arbres», observa Muñoz. Tots dos van escriure a l’AMB, que va reaccionar. «S’han posat amb l’assumpte i l’estan solucionant», afirma Redón, que arran d’aquesta experiència vol estudiar biologia ambiental. «L’objectiu més important és crear una comunitat ciutadana que cocrea coneixement i genera consciència ambiental», conclou Pino.

El més llegit