¿Quins van ser els primers museus? | + Història

Aprofitant que el 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, aquest dissabte s’organitza la Nit dels Museus, una ocasió única per visitar-los gratis en un horari excepcional. Actualment aquests equipaments són les grans estrelles del turisme cultural, per això anem més als de fora que als de casa; perquè ja se sap que a París cal veure el Louvre i a Londres el British, en canvi mai ens acabem de decidir a posar els peus al MNAC o al Macba. En realitat no van néixer com un reclam turístic sinó com una eina per entendre el món. Tot va començar col•leccionant i classificant objectes fa milers d’anys. Per exemple, a un jaciment de la ciutat d’Uruq (actual Iraq), es van localitzar les restes d’un temple del 530 aC amb una col•lecció d’antiguitats datades d’entre el 2000 i el 2500 aC, perfectament etiquetades i ordenades. A Xina, entre el 1600 i el 1000 aC els emperadors ja tenien afició a conservar peces de bronze de les generacions precedents; mentre que al 1500 aC a Egipte, Tutmosis III presumia d’una impressionant col•lecció d’art, antiguitats, flora i fauna. Perquè tant per als faraons com per als emperadors xinesos, aquella acumulació d’objectes era signe de distinció i prestigi. Un hàbit que es va mantenir i ampliar tant a Grècia com a Roma, on era habitual que les classes altes creessin les seves pròpies col•leccions. A Pompeia, per exemple, s’han localitzat moltes sèries de cargols de mar i petxines de formes curioses a les cases dels patricis. Ara bé, allò no tenia una finalitat educativa. El primer intent de crear una institució a tal efecte va sorgir a Alexandria el segle III aC. Fou batejada com a Museion, o sigui, el Temple de les Muses. El seu impulsor va ser un Ptolomeu -no es té clar si el primer o el segon- i estava pensat com un centre d’aprenentatge. Per això també guardava infinitat de llibres i pergamins que van constituir la famosa Biblioteca d’Alexandria. Alguns dels noms de la història de la ciència de l’antiguitat, com ara Euclides i Heràclit, hi van estudiar. Amb el declivi de Roma, Europa va quedar endarrerida culturalment respecte altres punts del planeta. Al s. VIII el Temple Nara de Japó va obrir el museu més antic encara en funcionament i al Pròxim Orient els musulmans es van dedicar a transcriure a l’àrab els grans clàssics grecollatins i a crear les seves pròpies col•leccions. Al Vell Continent va tocar esperar fins al voltant del 1450 perquè recuperar el temps perdut. Les incipients excavacions arqueològiques d’aleshores van posar al descobert tresors de l’antiguitat i això va ajudar a posar les bases del Renaixement, que no deixava de ser un intent de reconnectar amb l’esplendor de Grècia i Roma. A les esglésies es van començar a acumular objectes, que eren dividits entre els “mirabilia” (meravelles) i els “miracula” (elements religiosos com ara les relíquies, a les que ja vam dedicar un article). De seguida alguns llinatges importants ho van veure com una bona eina per reafirmar el seu poder. El més conegut de tots és el cas dels Mèdici florentins. Llorenç el Magnífic va començar a col•leccionar de tot: pintura, escultura, fòssils... i fins i tot presumia de posseir una banya d’unicorn (en realitat era l’ullal d’un narval). El 1582 els seus descendents van decidir obrir al públic aquella enorme quantitat d’objectes que s’acumulaven a la seu de la magistratura de Florència. Començava la història de la Galeria degli Uffizi, que encara avui atrau milions de visitants. Va ser aleshores quan es va a utilitzar per primer cop la paraula “museu”. Una mica més tard, al s.XVIII, es va iniciar el període de la Il•lustració, que aspirava a millorar la condició humana a través de la raó i els coneixements. Els seus impulsors van trobar en els museus una eina ideal per aconseguir-ho. Amb pocs anys van fundar-se alguns dels més famosos: els Vaticans (1756), el British (1754), l’Hermitage (1764), el Prado (1787) i el Louvre (1793). Després de tant de temps, es mantenen com un referent per a la cultura global de la humanitat, i ni que sigui per dir que s’hi ha estat, és inevitable voler visitar-los un cop a la vida. Mentrestant sempre es poden descobrir els que tenim més a prop. El terme ‘galeria’ Així com la paraula “museu” prové del grec antic i de les muses; el terme 'galeria', molt emprat al món de l’art, va popularitzar-se a la Florència del Renaixement, perquè la col•lecció Mèdici estava ubicada a l’edifici d’oficines que havia dissenyat el famós arquitecte Giorgio Vasari per al govern de la ciutat i era conegut com la Galleria degli Uffizi.

El més llegit