¿Com saber si el meu gos té puces o paparres? Prevenció i tractament

Les puces i paparres són paràsits externs que s’alimenten de sang, sobretot de la dels animals. Són bitxos molt freqüents a tot Europa que, a més, poden ser portadors de diferents malalties. Quan la puça o la paparra parasita un animal, s’adhereix a la seva pell mitjançant el seu aparell bucal i el vampiritza: succiona la sang. «La principal diferència entre la paparra i la puça és que la paparra es veu», comenta la doctora Ana Ríos, responsable del servei de dermatologia de l’Hospital Veterinari Puchol. «Les puces són més difícils de veure i s’identifiquen perquè l’animal té una picor a la zona lumbar o pels excrements, que són puntets negres que apareixen en el pelatge del gos», afegeix. Si una paparra o una puça parasita un gos i aquest té alguna malaltia, quan succiona la seva sang també succiona el virus o el bacteri que li causa aquesta malaltia, per la qual cosa l’hi pot transmetre al pròxim animal o ésser humà que parasiti. Puces i paparres transmeten diverses malalties greus. La paparra, per exemple, pot transmetre la babesiosi, l’ehrlichiosi monocítica i l’hepatozoonosi. Babesiosi La paparra Dermacentor reticulatus, que antigament no es trobava a la Unió Europea però que avui dia és en zones d’Espanya, Itàlia, França i el Regne Unit, pot transmetre als gossos babèsia, una malaltia que afecta els glòbuls vermells de la sang i que pot arribar a ser mortal. Algunes vegades, la infecció amb paràsits de la babèsia pot ser asimptomàtica o causar una malaltia lleu no específica de la qual el malalt sovint ni tan sols se n’adona. En aquests casos més lleus, aquesta malaltia pot provocar febrícula i una mica d’anèmia, però en els casos més greus pot produir lesions al cor, el pulmó, el fetge, la melsa, el ronyó i l’aparell digestiu i fins i tot la mort. Ehrlichiosis monocítica L’Ehrlichia infecta els glòbuls blancs, les plaquetes i les cèl·lules que formen la paret dels vasos sanguinis de l’animal infectat. A més, al propagar-se per la sang, pot arribar a afectar els ganglis limfàtics, els pulmons, el fetge, els ronyons i fins i tot les meninges. Els símptomes que solen manifestar-se són febre, apatia, anorèxia, pèrdua de pes, dificultat respiratòria, sagnia nasal, problemes oculars i nerviosos i coixesa, entre altres. Però també pot generar paràlisi, una cosa que la majoria dels amos dels gossos desconeix del tot. Hepatozoonosi En aquest cas, el gos s’infecta per ingerir la paparra, no per la picada en si, i això passa quan la teva mascota es rosega la pell per treure-se-les. Dins l’intestí del gos s’allibera la infecció i es distribueix per la sang a zones com els ganglis limfàtics, la medul·la òssia, el fetge, els músculs, la melsa... Aquesta malaltia els provoca hipertèrmia –temperatura anormalment alta-, febre, problemes de gana, apatia i dificultat per moure’s pel dolor muscular. També pot patir diarrea hemorràgica, per l’alliberament del paràsit i la seva penetració a la paret de l’intestí per arribar als vasos sanguinis. Com que l’organisme comença a produir molts anticossos que no són capaços d’eliminar el paràsit, poden originar quadros de glomerulonefritis –inflamació dels filtres petits dels ronyons– o vasculitis –inflamació dels vasos sanguinis–, entre altres trastorns. Les puces Per la seva banda, la puça pot transmetre dipylidium, dermatitis al·lèrgica per picada, bartonelosis o hemoplasmosi. Dipylidium La dipylidium caninum és una espècie de cuc, una tènia. Els gossos poden estar infectats amb cucs sense necessitat de mostrar símptomes. La majoria dels cucs poques vegades es distingeixen en els excrements i els seus ous no es veuen a simple vista. Entre els símptomes dels paràsits intestinals hi ha vòmits, diarrea, dolor abdominal, pelatge sec i inert, tos, aprimament anormal o malestar general, que es manifesta externament en un abatiment del gos. Per detectar la tènia s’ha de fer una anàlisi dels excrements. I per desparasitar l’animal, se li ha d’aplicar un tractament específic contra el paràsit en qüestió, en forma de pastilles, xarop, pasta oral o pipetes. Dermatitis al·lèrgica per picada La dermatitis al·lèrgica per picada de puça és una patologia de la pell produïda per antígens de la saliva que diposita la puça a l’alimentar-se. Produeix una irritació, erupció cutània o inflamació localitzada si el gos és al·lèrgic a la puça. La resposta al·lèrgica és sovint de per vida i només requereix una mossegada de puça cada 10-14 dies. Per tractar la reacció, n’hi ha prou amb xampús o medicaments líquids per pal·liar-ne els efectes. Bartonelosi Tot i que es tracta d’una malaltia més comuna en els gats –que, a més, la poden transmetre als humans amb esgarrapades–, també afecta els gossos i els provoca sagnia de les berrugues, febre, malestar, dolor articular i endocarditis –inflamació de la membrana interna del cor–. Per tractar aquesta malaltia, s’ha d’administrar antibiòtics durant un període llarg de temps –de quatre a sis setmanes– per evitar que es reprodueixi el bacteri de qualsevol manera. Hemoplasmosi o micoplasmosi Els símptomes de l’hemoplasmosi són variats i inclouen anèmia, anorèxia, letargia, pèrdua de pes, febre i depressió. Al ser símptomes comuns en diverses infestacions de puces, convé fer una anàlisi de sang i aplicar el tractament adequat per aquest tipus de puces, tot i que és possible que mai s’aconsegueixi eliminar del tot, tot i que el gos es recuperi clínicament. Per saber si el teu gos té puces o paparres, és fonamental observar-lo. Òbviament, si veus que es rasca contínuament és bastant probable que tingui puces i/o paparres. Però també convé examinar el seu pelatge després de cada passeig i pentinar-lo. Extracció En cas que detectis una paparra, convé que l’hi treguis al més aviat possible però amb molt de compte i amb materials especialitzats, com pinces antipaparres, ja que si la pressiones, pots fer que buidi en la teva mascota les seves glàndules salivars –que és per on infecta l’animal– i resultar pitjor el remei que la malaltia. Si el teu gos té paparres o puces, has d’examinar i tractar els altres animals que tinguis. També hauràs de tractar tot l’entorn per acabar amb els estadis joves de les puces. Fes atenció a les esquerdes del terra, la base de les catifes i altres zones fosques en què es refugien les larves. Aspira també el terra i el cotxe a fons. Renta els coixins i les mantes a 60 graus com a mínim. A més, per reforçar la neteja pots tractar l’entorn amb esprai antiparasitari o un nebulitzador. Tractament natural Si el que veus són puces, el tractament consisteix en aigua calenta i sabó o, fins i tot, vinagre. Hi ha alguns remeis antipuces, com a esprais de vinagre o coccions d’herbes, que poden ajudar amb una infestació lleu. No obstant, si hi ha molt contagi és preferible recórrer a l’àmplia gamma de medicaments autoritzats. El més efectiu Tanmateix, «la prevenció és el més efectiu» contra puces i/o paparres, apunta la doctora Ríos. «Cap impedeix la picada ni destrueix els insectes a l’instant, però en el mercat hi ha tractaments bastant efectius a llarg termini», afegeix. Els collars, per exemple, que tenen «una efectivitat que dura entre sis i vuit mesos» o les pipetes, «amb una efectivitat mensual», solen funcionar bastant bé per prevenir els molestos xuclasang. També hi ha pastilles per protegir el gos abans de la infestació o immediatament després, quan encara no està massa estesa. Ajuda d’un professional Finalment, has d’anar al veterinari si el gos presenta un deteriorament generalitzat del seu estat de salut, febre, gana disminuïda, es mostra inusualment cansat, inestable al moure’s o evidència dolors articulars o musculars. No oblidis dir que el gos ha patit picades de paparra o de puces.

El més llegit