¿Com adaptar-se al canvi climàtic (sense fer-la encara més grossa)?

L’expressió ‘mala adaptació’ apareix 360 vegades en l’últim informe del Plafó Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Apareix de mitjana una vegada cada 10 pàgines en aquest monumental document, publicat a principis d’abril. «Portem dues dècades invertint en projectes d’adaptació [al canvi climàtic] i ara veiem que molts d’aquests projectes no funcionen o fins i tot empitjoren la situació», afirma Lisa Schipper, investigadora de la Universitat d’Oxford i experta de referència en el tema. «Encara no coneixem la magnitud del problema. Però molts casos negatius plantegen un gran interrogant sobre l’adaptació», afirma Ed Carr, investigador en desenvolupament internacional a la Universitat de Cork i coautor del sisè informe de l’IPCC. Una mala adaptació intenta pal·liar certs efectes del canvi climàtic, però acaba generant una altra vulnerabilitat, o desplaçant el problema a un altre lloc o grup humà. Aparador de fracassos • Muralles antiinundació Dues muralles contra la pujada del nivell del mar (‘seawalls’) es van construir a l’illa de Vanua Levu (illes Fiji). No obstant, aquestes barreres també van impedir el drenatge de les pluges cap a l’oceà, i van causar una altra forma d’inundació. En l’estat insular de Kiribati (Oceania), una estructura pensada per protegir un assentament va desplaçar l’erosió al següent assentament en la línia de la costa. A Bangladesh s’han anat construint dics de contenció al voltant del riu Jamuna. Les inundacions del 2017 van causar més mortalitat on hi havia dics que on no n’hi havia. «La gent se sentia protegida i va anar construint darrere dels dics, que finalment van ser sobrepassats», explica Schipper. • Irrigació contra la sequera Davant l’increment de sequeres, s’han multiplicat els projectes d’irrigació. No obstant, a mesura que el clima es fa més sec, els aqüífers deixen d’omplir-se i els sistemes d’irrigació se salinitzen. «La irrigació enganxa la gent a una agricultura que ja no és sostenible i impedeix que busquin alternatives», observa Schipper. • Segrest de carboni per força Compensar les emissions plantant arbres està de moda. A Cambodja, un projecte de compensació va eliminar un bosc natiu per reemplaçar-lo amb acàcies, amb alta capacitat de segrest de carboni. El preu el van pagar els residents, que feien servir aquest bosc per treure menjar i recursos que les acàcies ja no els donen. Qüestió de justícia Els projectes d’adaptació afecten de manera diferent diverses comunitats, ètnies, classes socials, grups d’edat, gèneres, etcètera. Unes preses per regular les inundacions en unes valls del Vietnam van perjudicar els grups que vivien a la muntanya. Un projecte de modernització de l’agricultura a Sao Tomé i Príncipe va beneficiar els que ja tenien terra, deixant en estat de la vulnerabilitat els que no les tenien. Els projectes per proporcionar millors prediccions meteorològiques als agricultors solen donar aquesta informació als homes, augmentant el seu poder sobre les dones. Un problema també del primer món La mala adaptació també passa en països rics, tot i que aquests tinguin més marge per pagar la seva factura. La creació del canal d’irrigació de Navarra va expulsar de l’agricultura molts petits agricultors que no podien permetre’s connectar-se amb aquesta tecnologia, segons un estudi d’Amaia Albizua, investigadora de la Universitat del País Basc i del Centre Basc sobre el Canvi Climàtic (BC3). A més, va fomentar el reemplaçament d’una varietat de cultius per blat de moro, una producció encara més dependent de l’aigua. ¿Com adaptar-se bé? No hi ha un manual de la bona adaptació, però sí alguns errors a evitar, segons els experts consultats: • Solucions enllaunades No és savi exportar d’un lloc a l’altre els «casos d’èxit» promoguts per agències i oenagés. Hem d’entendre la realitat local, començant per una pregunta: ¿com s’estan adaptant les persones en aquest lloc? • Solució per a uns, problema per a d’altres Els grups socials tenen el canvi climàtic de forma diferent. Una solució igual per a tothom beneficiarà més qui ja està bé i perjudicarà més qui ja està malament. • Solucions que causen problemes Una adaptació ha de funcionar a llarg termini. Si és un pedaç o una reacció defensiva no és bona, perquè pal·lia un problema en l’immediat però en genera d’altres. Això seria com combatre l’escalfament amb més aires condicionats, que generen més emissions i més escalfament. • Compte amb les infraestructures Dics, canals i canonades costen molt i ancoren la societat a una determinada solució durant molts anys. Millor pensar-s’ho bé abans de construir-los i explorar primer solucions naturals –per exemple, l’ús de la vegetació contra les inundacions.

El més llegit