Calendari de les vacunes per a gossos: aquestes són les dates clau

A l’hora d’adoptar o acollir un gat o un gos, de les primeres coses que cal tenir en compte és que qualsevol animal domèstic és com una persona, i necessita vacunes per protegir-se contra virus i bacteris. La vacunació a les mascotes té per objectiu prevenir algunes de les malalties infeccioses més greus o més contagioses que poden patir els animals, que en alguns casos poden ser mortals o molt debilitants. Única alternativa A més, en nombroses ocasions, per al tipus de malalties per a les quals es vacuna els animals no existeix un tractament alternatiu o aquest resulta molt difícil, llarg o poc accessible, per la qual cosa la vacunació és una eina de prevenció molt important. Tant, que de vegades es converteix en l’única manera de controlar i assegurar el benestar dels animals domèstics. Les vacunes no són sinó compostos farmacològics elaborats amb, com a mínim, una part de la partícula infecciosa, viva modificada o inactivada, que és la que genera reacció al cos de la mascota per produir immunitat. És a dir, que estimula el sistema immune de l’animal i l’ajuda a fabricar anticossos per lluitar contra aquesta infecció. Així, quan entra algun dels virus en l’organisme del gos, el seu cos estarà preparat per combatre’l. Animal sa És vital que, abans d’administrar qualsevol vacuna a un animal, es descarti completament que tingui alguna malaltia i se sàpiga que està sa. De fet, és molt probable que el veterinari encarregat d’administrar les vacunes al gos recomani primer la seva desparasitació i li faci una revisió, per assegurar-se que el seu sistema immune no està treballant en cap altra malaltia i s’asseguri, així, que la mascota pot assimilar correctament la vacuna. Prevenció Avui dia, les vacunes s’han convertit en la base fonamental de la medicina veterinària preventiva: hi ha una infinitat de malalties que és possible prevenir amb aquestes. L’eficàcia i, igual com passa amb la vacuna del coronavirus en els humans, l’escassa incidència d’efectes secundaris –sobretot, si es compara amb els beneficis que comporten– que proporcionen les vacunes n’han fet un sistema fonamental per consolidar la salut de les poblacions canines mundials. Cal tenir en compte, a més, que quan un determinat percentatge de la població està immunitzada –ja sigui per haver patit la malaltia o gràcies a la vacunació preventiva– les malalties perden gran part de la seva virulència. Però no s’ha de caure en una falsa sensació de seguretat, ja que els brots de la malaltia apareixen de tant en tant i poden suposar un risc per a un gos mal o gens vacunat. Infecció real Després d’administrar la vacuna, el cos de l’animal reacciona com si es tractés d’una infecció real (tot i que els virus i bacteris continguts a la vacuna han sigut prèviament modificats perquè no puguin produir la malaltia) i, en un termini aproximat de dues o tres setmanes, el gos desenvolupa una immunitat específica contra aquest microorganisme. Després d’aquell temps, sol ser necessària una segona o fins i tot una tercera vacunació, sobretot si es tracta d’una vacuna inactivada (o vacuna morta), que és aquella que conté partícules de virus, bacteris o altres agents patògens que s’han desenvolupat en cultiu i posteriorment perden capacitat de producció de malalties. Aquest és el calendari de vacunació d’un gos segons la seva edat, tenint en compte les vacunes obligatòries, que explica Gaspar García, doctor veterinari a Mundo Animal: Cadells de sis setmanes Amb tan sols un mes i mig de vida, és obligatori administrar al gos la vacuna del parvovirus i el brom, especial per a cadells de sis setmanes. Cadells de dos mesos Als dos mesos o dos mesos i una setmana, cal posar-li la vacuna polivalent, que protegeix contra el virus del brom, el parvovirus, la leptospira, la tos de les gosseres i l’hepatitis vírica. El doctor García administra una dosi de record als tres mesos, és a dir, tres o quatre setmanes després de la primera dosi. Cadell de quatre mesos Els gossos estan obligats a rebre la vacuna de la ràbia en gairebé totes les comunitats autònomes, tot i que no a Catalunya, Galícia i Euskadi. «En teoria, s’hauria d’administrar als tres mesos, però ho fem als quatre perquè no coincideixi amb la polivalent de record», explica el doctor García. «Coincidint amb aquesta vacunació, se sol aprofitar per posar-li el microxip identificatiu», afegeix. Cadells de sis mesos «Tot i que no es posa de manera rutinària, un gos que visqui en grup o que presenti algun problema pot ser vacunat contra l’anomenada tos de les gosseres», explica el veterinari de Mundo Animal. També a aquesta edat, però tampoc de manera obligatòria –«només a gossos que viuen en exterior, en jardins», matisa– se’ls administra la vacuna contra la leishmània. Dosi de record Posteriorment, cal posar una dosi de record de la vacuna polivalent i de la vacuna contra la ràbia –totes dues, obligatòries en algunes comunitats autònomes– cada any. «En l’actualitat, hi ha veterinaris que administren la polivalent cada tres anys, perquè el fàrmac que combat el parvovirus i el brom és efectiu tot aquell temps, però l’efecte contra la leptospira i l’hepatitis vírica només dura un any, per la qual cosa jo prefereixo vacunar anualment», explica el doctor García. En algunes comunitats autònomes, permeten la vacunació de record cada dos anys, tot i que el normal és que sigui cada any. A Madrid o les Canàries, per exemple, és obligada de manera anual i a València es dona l’opció de fer-ho cada any o cada tres.

Calendari de les vacunes per a gossos: aquestes són les dates clau

Si tens pensat adoptar un cadell aquest 2022, hi ha una agenda de vacunació que has de complir

El més llegit